EH Bildu proposa un procés en tres fases cap a una Constitució basca

EH Bildu proposa un procés "gradual" cap a una "Constitució de la República Basca" desenvolupat en tres fases i resultat d'una "cadena de decisions" adoptades de manera unilateral amb "rituals i passos" diferents en cadascun dels tres àmbits juridicopolítics actuals.

El president de Sortu i portaveu d'EH Bildu, Asier Arraiz, i Ana Lopepe, representant d'EH Bai –la coalició de Sortu, AB i EA al País Basc francès– han presentat avui la nova oferta política de l'esquerra abertzale en un acte polític que ha tingut lloc al recinte firal de Ficoba d'Irun (Guipúscoa), a pocs metres de la frontera amb França.

Arraiz ha desgranat la proposta anomenada "L'hora de la voluntat popular", que planteja un "procés constituent" per a Euskadi, Navarra i el País Basc francès amb el dret a decidir no com a finalitat, sinó com a "eina", i que s'haurà de servir de les institucions actuals per "aconseguir quotes de sobirania orientades a l'obtenció de la sobirania plena".

La primera fase d'aquesta "via basca" serà la d'"autoafirmació", en què cada àmbit territorial –Euskadi, Navarra i el País Basc francès–, es "doti de la capacitat per materialitzar el dret a decidir", mentre que en una segona fase d'"autoorganització" aposten per crear majories socials i polítiques per situar les institucions actuals al servei de la sobirania.

La proposta planteja un "procés constituent" per a Euskadi, Navarra i el País Basc francès

Finalment, "la tercera fase correspon a la de la decisió sobre el model juridicopolític", per a la qual cosa, abans de res, cada àmbit haurà de concretar les seves relacions amb la resta de "territoris bascos" i també amb els estats espanyol i francès.

EH Bildu no es fixa terminis i es confessa "conscient" que el dret a decidir "no es materialitza en un dia màgic, en què a tot Euskal Herria tota la ciutadania voti conjuntament en una mateixa convocatòria". "Necessàriament es tractarà d'un procés dinàmic i gradual, format per una cadena de decisions", diu el text.

La proposta inclou una novetat respecte a esquemes recents de l'esquerra abertzale: "Fins fa ben poc la creença arrelada en molts de nosaltres era que per poder decidir, primer calia desfer, necessàriament, els nusos de la territorialitat i de la construcció del subjecte. Amb aquesta nova proposició, però, el dret a decidir es converteix en eina per construir aquest subjecte".

El "subjecte polític conjunt" al qual aspira la coalició abertzale s'haurà de desenvolupar en tres "processos convergents" desenvolupats a la Comunitat Autònoma Basca, Navarra i el País Basc francès utilitzant "el dret a decidir". "Tres punts de partida diferents, tres ritmes i velocitats particulars, etapes i procediments propis, consultes i preguntes adaptades, però un només objectiu: que tots els ciutadans bascos siguin actors del futur polític d'Euskal Herria".

La coalició proposa que, pel que fa a Euskadi i Navarra, "abans de resoldre la seva relació amb l'Estat espanyol" la ciutadania "dels dos àmbits" decideixi la relació entre tots dos per "aconseguir la unitat territorial d'Hego Euskal Herria". "Les decisions que adopti la ciutadania en cada fase es respectaran", sosté el document.

Durant el desenvolupament del procés, EH Bildu defensa que, en el cas de la Comunitat Autònoma Basca, "no es reconegui cap sostre competencial imposat per l'ordenament jurídic espanyol", de manera que admet que serà necessari "l'acord previ entre les forces polítiques i socials a favor del dret a decidir".