Complir la regla

França ha reiterat el seu compromís de complir la regla del Pacte d'Estabilitat i Creixement (PAC), ajustar el seu dèficit als pactes, i rebaixar-lo per tant en una quantia addicional de 3.600 milions per al 2015. Itàlia ha fet una cosa similar, per uns 4.500 milions. Continuen així les indicacions de la Comissió Europea, en la seva nova competència de control previ sobre els pressupostos nacionals.

La submissió al que s'havia acordat és un element polític —i de credibilitat— crucial. Resultava massa aspre respondre positivament a les demandes de flexibilitat de tots dos països si es vehiculaven des d'una posició de rebel·lia. Però no només per a la Comissió, sinó també per als altres socis de la UE. Perquè ja el 2003, França (llavors, al costat d'Alemanya) va desafiar les exigències del PEC i va provocar la seva modificació. Com totes, les seves regles es poden canviar, però no és bo que sigui per pressió d'una part i en el seu benefici exclusiu.

Caldrà sospesar amb precisió les noves promeses de tots dos per rebaixar el dèficit. Totes dues es basen a evitar noves retallades i possibilitar, més aviat, alces de recaptació fiscal absoluta, o menors minvaments d'aquesta recaptació per una inferior rebaixa d'impostos, cosa que és equivalent en els seus resultats. Caldrà veure si són versemblants i suficients. Però en cas de dubtes sobre els detalls, convindria assumir la presumpció de factibilitat dels objectius que acaben de formular.

La disposició ha de ser favorable ja que ha desaparegut el factor de pressió política —qüestionable— a favor de la flexibilitat, que es percebia durant les últimes setmanes. Però també perquè cada nova dada que apareix confirma el biaix gairebé deflactant de la conjuntura. De què serveix exagerar l'obediència a la norma si, aplicada a l'excés, acaba conduint a l'estancament, fins i tot a la depressió?

Arguments pràctics com els anteriors són útils per a Brussel·les; també per a Berlín. L'economia alemanya disposa encara de suficient suport com per aplicar prudència a cadascun dels seus moviments. Però és indubtable que la seva actual desacceleració pot conduir-la també a paralitzar el seu creixement, si un darrere l'altre, el dels seus veïns i socis es desploma. I en conseqüència, disminueix la seva capacitat d'importar productes alemanys. Perquè la clau del creixement alemany continuen sent les exportacions.