L’arquitecte Frank Gehry dedica una ‘peineta’ a les crítiques a la seva obra

Si jutgem pel to amb què venia, si es prenen com a referència les declaracions que va fer a EL PAÍS dimecres a París, Frank Gehry no semblava que aterrés a Oviedo amb ganes de guerra. Però va arribar a l'hotel Reconquista, i no se sap gaire bé si va ser per l'efecte de les fabes o per què, però el cas és que el vell rocker arquitecte, de 85 anys, guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts, es va plantar a la sala de premsa i gairebé tot just començar va sorprendre amb una peineta.

Va ser a la pregunta següent: Què opina dels que pensen que la seva arquitectura és espectacle? Resposta: el dit cor dret i els quatre restants recollits. Però n'hi va haver més: “Un 98% dels edificis que es fan avui són pura merda, no tenen sensibilitat, sentit del disseny i respecte per la humanitat”. Abans havia ballat al són de les gaites, després es va deixar fotografiar al costat de Rafael Moneo en aquest saló de trobades que és el pati de la Reconquista abans de mantenir una conversa en públic amb ell a la Laboral de Gijón. Però prèviament també s'havia disculpat: “M'han trobat desprevingut, em disculpo per la reacció”. Encara que també va afegir: “No demano a ningú que em contracti, l'únic que vull és que em deixin treballar en pau”.

Bilbao, una ciutat que sens dubte va suposar una fita en la seva carrera després de la inauguració del museu Guggenheim, va ocupar part de la roda de premsa: “Allà vaig experimentar una sensació fantàstica amb la ciutat”, va afirmar, ja més pacífic. “Hi ha edificis que en ells mateixos són capaços de marcar diferències en una ciutat. Bilbao va passar de ser una ciutat trista a ser-ne una on els veïns se senten orgullosos. I tot per un preu molt modest i gens pompós”. Però el model no era traslladable a altres ciutats, malgrat que moltes l'han seguit, com si anessin a la recerca del seu mannà, amb qualsevol edifici bandera que poguessin equiparar al conegut com a efecte Guggenheim. Això no vol dir que els edificis públics abandonin la seva ambició de convertir-se en icones.