Emergència mexicana

La desaparició de 43 estudiants de magisteri –dels quals han estat recuperats 17 cossos– a Iguala, a només 200 quilòmetres de la capital mexicana, mostra la necessitat urgent que el pla de reformes en profunditat iniciat pel president Enrique Peña Nieto arribi també a les forces de seguretat, un element clau en l'estabilitat democràtica del país nord-americà.

El fet que agents de policia s'emportessin detinguts els joves i posteriorment, segons la pròpia confessió d'alguns uniformats, els lliuressin a sicaris del narcotràfic perquè fessin amb els estudiants el que volguessin és un motiu d'alarma greu; posa al descobert la infiltració dels càrtels de la droga en un dels pilars de l'Estat. A més, destapa un sòrdid món de connivències, caciquisme i negació de la voluntat popular encarnada pels poders democràticament escollits; un món en el qual la violació dels drets humans és sistemàtica en la creença que la impunitat no podrà ser mai destruïda amb els mecanismes democràtics de l'Estat.

Per desgràcia el problema no és nou: forma part d'una pesada herència rebuda per Peña Nieto en assumir el càrrec de president de la República. Això, en tot cas, no l'eximeix de responsabilitat a l'hora d'actuar amb urgència per aclarir completament els fets, perseguir, detenir i castigar els culpables i evitar que es tornin a produir fets similars.

Peña Nieto és l'impulsor del programa reformista i modernitzador més ambiciós de Mèxic en la seva història recent. Des de les telecomunicacions fins a l'energia, passant per la fiscalitat o l'educació, el mandatari ha aconseguit un notablement ampli –i inèdit– consens polític al país per fer que Mèxic respongui al repte de formar part d'una associació privilegiada i exclusiva amb dues de les principals economies del món (les del Canadà i els Estats Units, la major superpotència) i, per extensió, dels països que més aportarà a mitjà termini al creixement global.

Avançar en aquest repte és incompatible amb situacions que no només pertanyen al passat, sinó que que projecten un futur en el qual el crim decidiria sobre la vida dels ciutadans i se serviria d'estructures de l'Estat per fer-ho. És urgent posar fi a aquesta situació.