
Galetes de descoberta i no són ‘quelitas’
No és dolç ni blan ni vistós. No és humit, ni tampoc greixós. No duu secret amagat, farciment o cobertura, ni té autoria, tampoc duu aferrats fins ara egos superlatius afegits a la seva història
No és dolç ni blan ni vistós. No és humit, ni tampoc greixós. No duu secret amagat, farciment o cobertura, ni té autoria, tampoc duu aferrats fins ara egos superlatius afegits a la seva història
La ‘reina madre’ de la gastronomía mallorquina ha sobrevivido en la memoria del paladar de generaciones de nativos y asimilados, respetada y protegida ante todas las tentaciones y atropellos
Van vendre l'embotit en capsetes a Londres presentant i etiquetant la sobrassada autòctona com a 'xoriç -paté '. I el Consell Regulador defensa el camuflatge
Debate sobre la publicación masiva de imágenes culinarias y sobre los detalles de la repostería
Vet ací la polèmica secundària: com ‘toca’ que s’ha de brodar, cordar o pessigar la tapa del sobre o cofre de la panada o cocarroi, ofrenes superiors
No hay recetas escritas ni fórmulas canónicas de la sobrasada o de la ensaimada, por ejemplo
No hi ha receptes escrites ni fórmules canòniques de la sobrassada o de l'ensaïmada, posem per cas
La sustitución del tejido comercial, la expulsión de habitantes de los núcleos históricos y la devastación de la cultura gastronómica tradicicional es un drama
Un ramell d’olors, flaires, perfums i bons fums de focs de cuina o forn, pintava les rutes urbanes i les vides dels habitants i visitants de les ciutats
Un debate nunca afrontado es el origen real de este crustáceo servido en el restaurante
El menjador va mirar el bitxo viu i va agafar un pam d'una de les seves antenes i el va dipositar al costat del cobert. Era una penyora per assegurar-se en la taula que li cuinaven el seu exemplar i que no fos aquest just de mostra. Una llagosta amb les antenes trencades mor i es buida
Menjar-se aliments cuinats, bullits, arrossos, aguiats, escabetxos, dolços, potser sembla perllongar perfectament la realitat de la natura treballada, sense fractures.
Comer alimentos cocinados en recipientes de barro, cocidos, arroces, guisos, escabeches, dulces, parece una prolongación de la realidad, de la naturaleza trabajada, sin fracturas
El exotismo culinario domesticado, el plato externo y extraño, la lamprea, por ejemplo
La lamprea, el rar animal marí més vell del món de carn fantàstica i sense referència
La gramática de una cocina de rutina, popular y de exigencia aparece en un lugar de carretera con el arroz de matanzas
La gramàtica d’una cuina de rutina, popular i d’exigència, apareix en un honest i saborós arròs de matances en un lloc de carretera
La hecha es un convite transversal a la mesa que junta distintos y distantes una vez al año en cada casa
La feta és un convit transversal a taula que junta distints i distants una vegada a l’any a cada casa
Ahora se adora la lechona dorada, pero hornear o guisar el pavo era una conquista anual de los humildes, como una exaltación del exceso
Ara s’adora la porcella daurada, però matar i enfornar l’endiot, era una conquesta anyal dels humils, com l’exaltació de l’exageració
Imbatible elemento de masas o largo de la historia, estrella sin rango de la práctica doméstica habitual, ha sido incorporado de manera extravagante a los platos de grandes crustáceos
Ha estat incorporat de manera extravagant als plats de grans crustacis. S'anuncia i propaga com a gran reclam la llagosta o el llamàntol amb ous fregits, un casament sense consol
Una alianza de protagonismos paralelos, de confianza plena de la carne y la verdura. No es común este doble juego
Aliança de protagonismes paral·lels, de confiança plena de la carn i la verdura. No és comú aquest doble joc. Llom amb col és dels menjars populars que retraten els illencs
Plato que en sí mismo es una ofrenda, una prenda, un colmo de cosas pequeñas contrarias pero en el que se suman, restan y se diferencian bien las cosas distintas
És un plat que en si mateix és una ofrena, una penyora, amb l’eco de tast primitiu que sembla un caramull de coses petites contràries però en el qual se sumen, resten i es diferencien bé les coses distintes del gran tot d’un mosaic en mossegada
Es un bocado gelatinoso, una delicadeza sin igual en la fauna habitual que nutre las cocinas
És una mossegada gelatinosa, una delicadesa sense igual en la fauna habitual que nodreix les cuines
Amb el ganxo de la marca d’origen ‘ibèric’ (porc continental de potó negre, engreixat d’aglà per fer pernil) se’n pretén donar una imatge transferida de distinció, superar l’aparent vulgaritat o mala fama de la carn de porquim, baratura teòrica de taula comuna, un gran error de concepte
Se pretende dar una imagen transferida de distinción, superar la aparente vulgaridad o mala fama de la carne de porcino, baratura teórica de mesa común
La extravagante moda del pequeño molusco competía con la sobrasada y el ‘pa amb oli’
Aquella moda de les escopinyes ocultes entre el pa de panet competia la inèrcia magnètica dels nadius cap al pa amb sobrassada, amb oli, amb formatge, amb xocolata...
Aquel inefable "cóctel de gambas" un clásico de bodas y comuniones, con mayonesa, lechugas y salsas rosas en copa de helado
La no-intervenció sembla una estratègia acceptable. Una de les formes més interessants de tastar aquesta gamba és neta i crua, també possiblement passada per la paella amb oli verge, o amb un cop de forn o per detallar –en els últims deu segons de cocció– un arròs de peix
Els plats perdurables, estimats per bons i honests, són fets just de manera fàcil, de coses concretes, amb productes identificables i els elements necessaris
No es una receta ni una ecuación, es la dieta de verano insular, se prepara fácil y rápidamente. Es un bodegón primario: tomate, pimiento rubio y cebolla blanca
El arroz, la paella, (un mosaico), la caldereta, ‘bullit’ o guiso de pescado y el arroz a banda –a la ibicenca- con bichos con cáscara, siempre suelen ser o parecer únicos
Si tot el peix que es cuina al litoral es d'allà d'on diuen que és, de proximitat, dels pescadors dels ports locals, s'extingiria la pesca a tota la Mediterrània
No hay una cocina única, unitaria o transversal, ni falta que hace; pero sí la materia prima invisible que la naturaleza ofrece