Ir al contenido
_
_
_
_
Una llagosta.
L'ull de peix

L’antena de la llagosta

El menjador va mirar el bitxo viu i va agafar un pam d'una de les seves antenes i el va dipositar al costat del cobert. Era una penyora per assegurar-se en la taula que li cuinaven el seu exemplar i que no fos aquest just de mostra. Una llagosta amb les antenes trencades mor i es buida

"El nom dels menjars no fa la cosa..."

Els noms del porc i el secret

Amb el ganxo de la marca d’origen ‘ibèric’ (porc continental de potó negre, engreixat d’aglà per fer pernil) se’n pretén donar una imatge transferida de distinció, superar l’aparent vulgaritat o mala fama de la carn de porquim, baratura teòrica de taula comuna, un gran error de concepte

Gambes vermelles.
L’ull de peix

El mite de la identitat de les gambes

La no-intervenció sembla una estratègia acceptable. Una de les formes més interessants de tastar aquesta gamba és neta i crua, també possiblement passada per la paella amb oli verge, o amb un cop de forn o per detallar –en els últims deu segons de cocció– un arròs de peix