Jutgen un exdirector de Caja Madrid per estafar una vintena d’immigrants

L’Audiència de Girona ha començat a jutjar avui el que era director de l'oficina de Caja Madrid (ara Bankia) del carrer Emili Grahit de la capital gironina i dos socis d’una immobiliària per haver estafat entre 5.000 i 40.000 euros amb crèdits hipotecaris inflats a una vintena d’immigrants entre el 2005 i el 2007.

Les acusacions particulars demanen en el seu escrit d’acusació provisional que es condemni l'ex-directiu de Caja Madrid, Marc C.S. a penes que van entre els 10 i els 80 anys pels delictes d'estafa, apropiació indeguda, frau contra la hisenda pública i falsedat en document mercantil i que pagui en total multes fins a 72.000 euros. Per als dos socis de la immobiliària Xavier P. R. i Ascensió S. B., que eren els encarregats de contactar amb les víctimes, la majoria gambians, demanen entre 10 i 75 anys. La fiscalia no acusa.

Es dóna la circumstància que el jutjat que va veure el cas el va arxivar, les acusacions van recórrer i l’Audiència va ordenar reobrir-lo, però només pel delicte d’estafa. Això vol dir que en les conclusions finals, la petició de pena s’haurà de baixar molt perquè no se’ls pot acusar de 3 dels 4 delictes que ara els atribueixen.

Les acusacions mantenen que Marc C. S. era qui s’encarregava d'aprovar les hipoteques, que es concedien per un import més elevat que el preu de l'immoble. En molts casos, aquesta diferència era d'uns 50.000 euros, però va arribar a ser de 79.000.

Les acusacions asseguren que els acusats actuaven amb molta rapidesa, ja que la visita a la immobiliària i la signatura de la hipoteca es feien en dos o tres dies. Sostenen, a més, que els processats van arribar a utilitzar “documents falsos”, com nòmines o contractes de treball, per poder tirar endavant els crèdits.

A l'hora de constituir la hipoteca, els immigrants signaven un gruix de documents i gairebé “no rebien cap explicació”. En cas que algú fes massa preguntes o es mostrés dubtós, l'amenaçaven dient que si no acceptava les condicions, li retirarien el crèdit i no podria comprar el pis. Un cop descomptades totes les despeses notarials i de registre, Marc C. i els socis de la immobiliària es quedaven els diners que sobraven, entre 5.000 i 40.000 euros per hipoteca.

Segons ha declarat l’agent dels mossos que va portar la investigació en el judici que es fa des d’aquest dimarts fins dijous a la secció tercera de l’Audiència, les víctimes eren persones vulnerables, “immigrants, amb pocs recursos, amb treballs precaris que vivien en barris marginals, costava entendre’s amb ells i tenien un coneixement nul del que era el tema immobiliari i hipotecari”.