Es busca: Sopar en una terrassa del centre de Barcelona per uns 30 euros

Les peticions (gastro) que arriben aquests dies al meu Whatsapp segueixen el mateix patró: “Recomana’m un lloc per sopar al centre en una terrassa i que no sigui gaire car”. Ja fa temps que aquest imprecís ‘no gaire car’ (a mi em semblen caríssimes les entrades als concerts multitudinaris i s’esgoten en un tres i no res) se situa en uns 30 euros. És ara a la primavera, quan es disparen els sopars de grup (amb els de la universitat, la infància o la petanca) quan tothom busca restaurants bons, bonics i barats. Em sap greu dir-vos que no existeixen a Barcelona, però n’hi ha alguns que fan la funció i darrerament, quan jo també he estat convocada en aquest tipus d’aplecs moderns, n’he trobat algun. Això sí, vagi per davant que no hi ha duros a quatre pessetes. En aquesta ciutat és més aviat al revés, mireu el preu dels lloguers.

Bar Bosc

Situat en un xamfrà del carrer Roger de Llúria amb Mallorca, el Bar Bosc s’està convertint en el nou bar desenfadat de referència a Barcelona, igual que fa un any va ser el Bar Bocata la novetat. Amb terrassa i un local que recorda l’estil de Clara, la casa mare d’on surt aquest nou local, que es defineix com un restaurant de Barcelona per Barcelona i que també té una sucursal a Begur. Sembla que aquest Bosc vol ser més popular, amb una cuina senzilla i de qualitat, on el menú de migdia per 16,9 euros també es pot escollir a la nit a un preu de 21 euros, amb les begudes a part.

Perquè us feu una idea del pa que gasten, el menú pot incloure entrants tan nostrats com una crema freda de meló amb pernil o un empedrat, però també un plat més de moda com la burrata amb pesto i tomàquet sec. De segons, botifarra amb escalivada o barat a l’all cremat, així com uns macarrons o un entrecot amb patates fregides ( que hi és gairebé sempre).

Però com que és un lloc per reunir-se a beure i picar alguna cosa, també hi ha una carta de tapes clàssiques com l’ensaladilla russa, el pintxo de truita, les braves, les croquetes de cua de bou o els porros confitats. Es pot reservar al menjador interior o a la terrassa, més demandada en aquesta època. A la carta, destaquen plats com l’amanida de tomàquets i tahini, els porros confitats, els ous amb morcilla o el fricandó amb patates rosses.

Tenen ganes de ser un lloc de trobada per als fidels i, amb aquest esperit, organitzen saruas com l’últim campionat de tir amb pinyol o la festa del pop de fa uns dies. L’Àlex Ruiz, un dels socis juntament amb Aníbal Santiveri i Fran Llobet ( que també porten el Bar del Clínic), explica que amb el Bosc volien fer tot allò que no podien fer al Clara,oferint “una proposta més propera”, on poder portar a terme tot el que se’ls passa pel cap. Volen que sigui el bar de cada dia per a la gent de la zona.

Bruma

El Bruma també compleix els requisits del titular. En aquest cas tampoc és una aparició del no-res, sinó que arriba amb el bagatge de Soma, un bar molt acollidor on prendre vins i còctels amb platets per compartir. Al Bruma la proposta és molt similar, amb una carta pensada per compartir, però que també inclou plats principals per si sou dels que voleu la vostra ració sencera.

D’entrada, les croquetes, les braves o el brioix de sardina fumada són una bona arrencada, a més de l’omnipresent gilda i el pa amb tomàquet amb anxoves o seitons. Si hi ha plats que han agafat fama són les galetes de socarrat de paella amb marisc i el porro confitat amb romesco i avellana (alerta tendència, veig porros arreu!). Més contundents són plats com el guisat de cigrons i pop, els rigatoni de ragu del Soma o la galta de vedella amb salsa de fricandó i crema de patata.

Tot això desfila en un local petit, acollidor, que respira aires de bistrot francès. Taules de marbre, cadires d’estil Thonet, parets amb molts quadres i miralls, i la terrassa, on dominen la visió aquelles cadires de mimbre trenades amb dos colors ( en el seu cas el vermell és la nota cromàtica, igual que en tot l’interiorisme), que et porten directament als cafès parisencs.