Benvinguts al futur arcaic al Museu de la Pauma

Fa una setmana vaig llegir a Instagram un apunt de Chus Martí­nez, comissària d’art amb una reconeguda trajectòria internacional. La seva reflexió sobre els canvis d’aquestes dues últimes dècades acabava amb una frase que em va ressonar especialment: “Trobo a faltar projeccions de futur(s). Crec que necessitem alleujar la pressió que estem sentint ara”. Just feia un dia que havia parlat per telèfon amb la dissenyadora i investigadora Cris Noguer, co-comissària amb l’arquitecta Sara G. de Ubieta, de Desig i ficció, la nova exposició del Museu de la Pauma de Mas de Barberans. Quan la vaig visitar, vaig descobrir una proposta conceptual, que sortia de la sala temporal i s’escampava per tot l’edifici com una planta silvestre. I és que enguany, per celebrar els 15 anys d’un equipament cultural de referència de les fibres vegetals, tot el protagonisme ha recaigut en l’única palmera autòctona d’Europa. Per això, Desig i ficció té un subtítol eloqüent: Una exploració sensorial i material del margalló. I què té a veure això amb les projeccions de futur? Tot.

Qui coneix l’obra d’Ursula K. Le Guin sap que l’escriptora nord-americana proposava imaginar el món des de la cura, la interdependència i la cooperació en lloc de la conquesta i el domini. Per això defensava que la primera eina humana no va ser una arma, sinó un recipient per guardar i transportar coses. I així arrenca l’exposició, amb un cabàs de pauma amb diverses nanses. Un objecte voluminós suspès en l’aire que parla de recollir, sostenir i compartir. Escales amunt, van apareixent-ne d’altres fets o modificats amb el mateix material: un barret amb tres caps, unes ulleres, uns aïlladors del soroll, una escombreta, una bossa de l’Ikea... Artesanies de ficció i artesanies de tradició que volen, simplement, que ens fem preguntes. “L’únic futur que tenim és el futur arcaic. Cal centrar-nos en el decreixement i recuperar molt coneixement del passat”, afirma Noguer. Segons ella, les solucions tecnocapitalistes en nom del progrés ja no funcionen. “Ara són invencions per a l’economia, no per als humans. Així que cal repensar la idea de progrés. Però no des de la nostàlgia, sinó des de la coexistència de materials i tecnologies. L’artesania d’avui és la tecnologia del futur. I viceversa”, insisteix.

A Desig i ficció s’expliquen les múltiples propietats del margalló citant sis articles científics d’etnobotànica recopilats pel biò­leg Ugo d’Ambrosio: és font de cel·lulosa, hidròfug, té una alta capacitat de tracció, rebrota ràpidament després d’un incendi... També se l’explora com a ofici, enaltint els gestos manuals i les tècniques que les artesanes llatadores —com ara fan Magda Armengol i Cinta Subirats— han tramès de generació en generació. Però, sobretot, se l’explora com a paisatge. En aquest cas, Noguer i De Ubie­ta s’han inspirat en el Viver del Museu de la Pauma, un jardí a l’aire lliure als afores del poble on creix la planta (el margalló), que després es converteix en matèria prima (la pauma). L’ànima d’aquest ecosistema ha quedat encapsulada en un audiovisual de Bárbara S. Barroso, on apareixen altres plantes de la nostra bioregió, com el cotó del delta de l’Ebre i l’herba del pestell. Aquests minuts de poesia visual es poden contemplar drets o asseguts en un moble de fusta i pauma tractada (les fulles conserven el verd del margalló gràcies a un procediment que s’han inventat les mateixes comissà­ries) o en uns tamborets de fusta i formigó de pellofa d’arròs, un nou material sostenible creat per l’estudi d’arquitectura Cuadern Campanals. Les dues opcions de seient —senzilles i funcionals— juguen a fer entrar el paisatge a casa i mostren com la tecnologia i el disseny poden estalviar recursos i millorar la vida humana. Potser llegint això us ve al cap el nom del visionari arquitecte nord-americà Buckminster Fuller. Sobretot si us heu fixat en la fotografia que obre aquest article. Deixaré en l’aire si la cúpula vegetal del jardí de margallons és artesania de ficció, de tradició o de desig, perquè prefereixo que la veieu com una projecció de futur que ens alleuja i ens reconnecta amb allò que realment importa.

Desig i ficció. Una exploració sensorial i material del margalló. Fins a l’octubre del 2026. Museu de la Pauma. Mas de Barberans (Tarragona)