Benvinguts al futur arcaic al Museu de la Pauma
L’exposició ‘Desig i ficció’ dissecciona les virtuts del margalló a través de la ciència, l’ofici i el paisatge a Mas de Barberans
Fa una setmana vaig llegir a Instagram un apunt de Chus Martínez, comissària d’art amb una reconeguda trajectòria internacional. La seva reflexió sobre els canvis d’aquestes dues últimes dècades acabava amb una frase que em va ressonar especialment: “Trobo a faltar projeccions de futur(s). Crec que necessitem alleujar la pressió que estem sentint ara”. Just feia un dia que havia parlat per telèfon amb la dissenyadora i investigadora Cris Noguer, co-comissària amb l’arquitecta Sara G. de Ubieta, de Desig i ficció, la nova exposició del Museu de la Pauma de Mas de Barberans. Quan la vaig visitar, vaig descobrir una proposta conceptual, que sortia de la sala temporal i s’escampava per tot l’edifici com una planta silvestre. I és que enguany, per celebrar els 15 anys d’un equipament cultural de referència de les fibres vegetals, tot el protagonisme ha recaigut en l’única palmera autòctona d’Europa. Per això, Desig i ficció té un subtítol eloqüent: Una exploració sensorial i material del margalló. I què té a veure això amb les projeccions de futur? Tot.
Qui coneix l’obra d’Ursula K. Le Guin sap que l’escriptora nord-americana proposava imaginar el món des de la cura, la interdependència i la cooperació en lloc de la conquesta i el domini. Per això defensava que la primera eina humana no va ser una arma, sinó un recipient per guardar i transportar coses. I així arrenca l’exposició, amb un cabàs de pauma amb diverses nanses. Un objecte voluminós suspès en l’aire que parla de recollir, sostenir i compartir. Escales amunt, van apareixent-ne d’altres fets o modificats amb el mateix material: un barret amb tres caps, unes ulleres, uns aïlladors del soroll, una escombreta, una bossa de l’Ikea... Artesanies de ficció i artesanies de tradició que volen, simplement, que ens fem preguntes. “L’únic futur que tenim és el futur arcaic. Cal centrar-nos en el decreixement i recuperar molt coneixement del passat”, afirma Noguer. Segons ella, les solucions tecnocapitalistes en nom del progrés ja no funcionen. “Ara són invencions per a l’economia, no per als humans. Així que cal repensar la idea de progrés. Però no des de la nostàlgia, sinó des de la coexistència de materials i tecnologies. L’artesania d’avui és la tecnologia del futur. I viceversa”, insisteix.
A Desig i ficció s’expliquen les múltiples propietats del margalló citant sis articles científics d’etnobotànica recopilats pel biòleg Ugo d’Ambrosio: és font de cel·lulosa, hidròfug, té una alta capacitat de tracció, rebrota ràpidament després d’un incendi... També se l’explora com a ofici, enaltint els gestos manuals i les tècniques que les artesanes llatadores —com ara fan Magda Armengol i Cinta Subirats— han tramès de generació en generació. Però, sobretot, se l’explora com a paisatge. En aquest cas, Noguer i De Ubieta s’han inspirat en el Viver del Museu de la Pauma, un jardí a l’aire lliure als afores del poble on creix la planta (el margalló), que després es converteix en matèria prima (la pauma). L’ànima d’aquest ecosistema ha quedat encapsulada en un audiovisual de Bárbara S. Barroso, on apareixen altres plantes de la nostra bioregió, com el cotó del delta de l’Ebre i l’herba del pestell. Aquests minuts de poesia visual es poden contemplar drets o asseguts en un moble de fusta i pauma tractada (les fulles conserven el verd del margalló gràcies a un procediment que s’han inventat les mateixes comissàries) o en uns tamborets de fusta i formigó de pellofa d’arròs, un nou material sostenible creat per l’estudi d’arquitectura Cuadern Campanals. Les dues opcions de seient —senzilles i funcionals— juguen a fer entrar el paisatge a casa i mostren com la tecnologia i el disseny poden estalviar recursos i millorar la vida humana. Potser llegint això us ve al cap el nom del visionari arquitecte nord-americà Buckminster Fuller. Sobretot si us heu fixat en la fotografia que obre aquest article. Deixaré en l’aire si la cúpula vegetal del jardí de margallons és artesania de ficció, de tradició o de desig, perquè prefereixo que la veieu com una projecció de futur que ens alleuja i ens reconnecta amb allò que realment importa.
Desig i ficció. Una exploració sensorial i material del margalló. Fins a l’octubre del 2026. Museu de la Pauma. Mas de Barberans (Tarragona)
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
¿Tienes una suscripción de empresa? Accede aquí para contratar más cuentas.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Más información
Arxivat A
Últimas noticias
Tara Reid asegura sufrir acoso en redes después de que la policía no encontrara pruebas de que su bebida fue manipulada con droga
El Reino Unido impondrá cursos a los menores para diferenciar la pornografía de las relaciones en la vida real
La justicia europea considera responsable a Frontex por primera vez de una devolución en caliente
Consumo limitará los ultraprocesados en hospitales y residencias de mayores: solo una o dos veces por semana
Lo más visto
- La población de pumas de la Patagonia se dispara gracias a una presa inesperada: los pingüinos
- El Supremo ordena al ex fiscal general el pago de la multa y la indemnización a la pareja de Ayuso que le impuso al condenarle
- El Gobierno de Mazón pagó 107 millones de euros más a Ribera Salud al aumentar su aportación por ciudadano
- Carlos Alcaraz y Ferrero rompen tras siete años: “Llegan tiempos de cambio para los dos”
- Sánchez, contra la Comisión Europea: “Es un error histórico” el paso atrás con los coches de combustión





























































