Miralda i la corona de broquetes de la Sala Apolo

Miralda és una capsa de sorpreses. Literal i figurada. Literal al seu arxiu Food Cultura, la nau del Poblenou d’on pot sortir qualsevol cosa, sempre relacionada amb l’art de l’alimentació que ha format part (o no) d’alguna de les seves perfomances artístiques; i figurada al vestíbul de la sala Apolo, on ara us el podeu trobar amb una corona de broquetes que penja del sostre, una obra que l’artista té al cap des de fa quaranta anys, anomenada Liberty Crown Brocheta, i que en una versió una mica diferent va coronar durant dos anys el restaurant que va regentar a Nova York amb Montse Guillén.

Era sabut que l’Internacional Tapas Bar & Restaurant, que va obrir el 1984 al bohemi barri de Tribeca, lluïa una corona com la de l’Estàtua de la Llibertat a dalt de tot de la façana. Un homentage que va fer a la Liberty aprofitant uns anys que el monument estava cobert per una rehabilitació, precisament pel seu centenari, i just quan Miralda ja planejava casar-la amb l’estàtua de Colom de Barcelona. Una boda platònica que va tenir lloc el 14 de febrer del 1992. Però el que no era tan conegut, i va explicar ahir en la presentació de la seva obra, és que la idea inicial era omplir la corona de l’estàtua amb broquetes, que tenien tota raó de ser-hi tractant-se d’una obra que havia de culminar la façana d’un restaurant on l’art tenia tanta importància com el menjar.

Aquesta idea va donar com a resultat l’obra Liberty Crown Brocheta, que s’acaba d’instal·lar al vestíbul de la sala Apolo de Barcelona. La peça entrellaça les obsessions d’aquest artista multidisciplinar, com la història i l’art, el menjar i el poder en un joc de proporcions on els raigs de la corona es transformen en pinxos lluminosos de tomàquets, pebrots, blat de moro, patates i pinyes; totes elles fruites i verdures que han format part de l’intercanvi colombí.

No és una peça nova, sinó la mateixa que Miralda va exhibir fa cinc anys al Faena Arts Center, a Buenos Aires, i que recorda la primera corona que va fer per engalanar el seu restaurant novaiorquès, un lloc on se servien més experiències que el menjar i va cridar l’atenció d’artistes com Andy Warhol, Pina Bausch, Robert De Niro, Keith Haring o Diane Keaton. Des de l’exhibició a l’Argentina, aquesta peça de grans dimensions estava a la Fundació Lluís Coromina, però l’artista l’ha cedit a la sala de ball i concerts de Barcelona per col·laborar amb la iniciativa Art Meets Apolo, un projecte expositiu que va néixer el 2023 amb la voluntat d’unir el clubbing i l’art a través de la mirada de diferents artistes barcelonins.

La veritat és que la gran corona de broquetes, d’un color verd ben viu, que penja del sostre, sembla feta a mida per aquest espai que trepitgen milers de joves de nit. De moment hi serà uns quants mesos, però afanyeu-vos si la voleu veure perquè la idea és que les obres només passin una temporada a l’Apolo amb la intenció d’anar cedint els espais de forma rotativa a diferents artistes. Veient el bon encaix, no seria mala idea concedir un indult a l’obra de Miralda perquè s’hi quedi més temps.

En el curs 2024-2025, a les instal·lacions de l’Apolo s’han incorporat, amb més o menys visibilitat, obres d’Alba Rihe, Sejal Parekh, Milica Lukic, Miroslav Pirković i Andrei Warren. Per fer-ho possible, la sala ha col·laborat amb LAB36 i la Galeria Senda per coordinar aquesta innovadora aposta per l’art local, que vol captar l’atenció de les 18.000 persones que passen cada setmana per aquest club de nit.

Si entre copa i bailoteo afineu bé tots els sentits, podreu descobrir l’art que custodia l’Apolo, que no sempre és tan fàcil de veure. Serà difícil no creuar la mirada amb la corona de broquetes, però haureu d’estar més atents per adonar-vos de la presència de l’obra audiovisual ‘Dream Team’, d’Andrei Warren; la instal·lació sonora ‘Soy todo orejas’, d’Alba Rihe; o el mural ‘Apolo’, d’Aryz. Aquest últim és el més visible, i de grans dimensions, però cal mirar ben amunt abans de deixar-se endur pels camins de la música i la nit.