Míriam Tirado, autora de ‘Goa’: “No posem els nens al centre. Tenim una visió adultocèntrica”

I després de Harry Potter… l’abisme, el no-res. Només per a alguns nens. Molts d’altres, milers, opten per una altra saga, que abandona el fantàstic i es fica de ple en el realisme. És Goa. La periodista Míriam Tirado (Manresa, 1976) presenta aquests dies el vuitè volum de la sèrie Em dic Goa, en el qual l’autora d’El fil invisible explora el món de l’adolescència amb altes dosis d’humor i sensibilitat. Especialista en criança conscient, Tirado, amb un milió d’exemplars venuts, explica: “Escric en català i em tradueixen”.

Pregunta. Com fer que els nens llegeixin?

Resposta. És una qüestió de moltes potes. En bona mesura és a través de la família, cal que hi hagi una cultura lectora a dins. Començar per contes i que aquesta estona de lectura sigui per passar-ho molt bé, sobretot abans d’anar a dormir. A mesura que van creixent, han de trobar lectures que els apassionin i els agradin, i que no se sentin jutjats pel que llegeixen.

P. Més a la família que a l’escola?

R. A l’escola també són necessaris aquests espais de lectura on els nanos ho puguin passar bé, i també es fa l’estona de lectura, on el nen tria i té mitja hora per llegir. Però també hi ha la lectura en veu alta, en què el professor llegeix i tots escolten, i el llibre el tria el mestre. És fonamental que els nanos connectin amb el que llegeixen, que els agradi.

P. A primària sembla més fàcil, però un cop a l’ESO molts es desconnecten.

R. Per això estic tan contenta del que ha fet la saga de Goa, ha aconseguit que nens que ja no llegien els devorin. Hi ha nens que no llegien i que s’han enganxat a la lectura, m’envien mails dient, gràcies perquè he descobert que llegir m’agrada. És el millor, que a partir dels meus llibres hagin descobert que la lectura és una cosa increïble. Venen d’una etapa en què hi ha molta fantasia, però alguns ja se senten diferents i si no troben alguna cosa realista que parli d’ells molts es desconnecten. No són grans ni petits, és una franja d’edat en què costa molt ubicar-se.

P. Què té Goa?

R. Parla del seu dia a dia. A tots els nanos en aquestes edats els passen moltes coses. Goa està inspirada en la meva adolescència. Tinc tots els diaris d’aquella etapa, que era una muntanya russa emocional i jo no sabia si allò era normal… Parlo de tots els temes emocionals i ells hi troben consol: això que et passa a tu és normal. Ara hem presentat el vuitè volum, i molts em diuen: m’hi sento molt identificada, aquests llibres m’ajuden. Alguns nanos els recomanen als seus pares perquè els entenguin.

P. Goa té final?

R. Per ara no. La saga està sent un fenomen, els lectors no se’n cansen i jo n’estic gaudint molt, em genera molta satisfacció. També estic acompanyant l’adolescent que vaig ser i que no entenia res del que li passava.

P. Goa tindrà sèrie de televisió?

R. Ho estic intentant, jo ho veig.

P. Com veu la salut de la literatura infantil i adolescent en català?

R. Estem passant uns moments molt dolços, també en català.

P. Va a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (FIL)?

R. No hi vaig i ja he venut un milió de llibres. No és la FIL. La literatura infantil i juvenil no interessa, com la infantesa, com el teatre familiar. Els llibres infantils i juvenils són els que venen més, però tot el que és de nens es considera de menys valor, és molt més fàcil, molt menys important. Jo em dedico a la infantesa, però a nivell social, cultural, de país, no és al centre. No posem els nens al centre. Tenim una visió adultocèntrica de la societat. Així, és normal que en molts espais la literatura infantil i juvenil no estigui representada. Ens omplim la boca de salut mental, però, i tota la feina que fem abans, des que naixem fins que som joves, no importa? Fotem-los a la guarderia als quatre mesos, escolaritzem-los com més hores millor... Estic molt radical, però fa molts anys que em dedico això.

P. I l’adolescència? Tenen menys ajuda els pares?

R. Ara hi ha molta informació, però es veritat que hi ha menys xarxa. Quan acabes de parir hi ha els grups de criança, suport des del CAP, hi ha el permís maternal, es fa més tribu. A l’escola feies molta feina al pati quan xerraves amb altres mares i tothom es desfogava, però a l’institut ja no hi vas. L’adolescència es viu més de portes endins, amb el que et trobes a casa, amb molta por i soledat; és de les etapes que es viuen amb més por. A vegades el nen té tres anys i ja et diuen, és que em fa una por… Hi ha molt estigma de l’adolescència, molt desconeixement i molt estigma, i després hi ha el nostre propi record, segons com ho hagis viscut tens pànic, amb tot el que hi ha avui dia. Per a nosaltres tot és molt desconegut, no tenim ni idea de què fan amb el mòbil.

P. És pitjor l’adolescència ara?

R. En molts aspectes és molt més difícil que abans. Ara hi ha una pressió estètica, un bombardeig de tot, i ells són molt vulnerables. Ara les xarxes són un afegit de pressió, estrès, en un moment en què el teu cervell no està preparat.

P. Quant dura l’adolescència?

R. Cada vegada més. Hauria de ser una etapa més o menys curta, dels 13 als 18, però els temps s’estan allargant. Com sempre, depèn molt de la maduresa.