El programa Eixart. Art i Salut porta l’art i la creació als centres d’atenció primària
El Govern impulsa projectes de creació comunitària on artistes i usuaris dels CAP aborden qüestions com el dolor crònic o la soledat


La Generalitat de Catalunya ha posat en marxa la primera convocatòria del programa «Eixart. Art i salut», una iniciativa conjunta dels departaments de Cultura i de Salut que vol acostar l’art contemporani als centres d’atenció primària i a les persones usuàries. Tres artistes han participat en aquesta primera edició per crear als CAP de Lleida, Amposta i Vic un projecte de recerca i creació al voltant de problemàtiques com la soledat, el dolor crònic o la cura dels cuidadors.
Eixart busca generar espais de trobada entre usuaris dels centres d’atenció primària, familiars, professionals sanitaris i creadors, tot facilitant que la comunitat participi activament en el procés artístic i en l’intercanvi entre el món cultural i el de la salut.
El programa s’inspira en estudis internacionals que reconeixen el paper de les arts en la prevenció i el tractament de diverses malalties, entre ells un informe de l’Organització Mundial de la Salut de 2019. La recerca revelava que la participació en activitats artístiques pot reduir l’aïllament social, millorar la salut mental i ajudar a gestionar el dolor crònic.
Tres CAPS, tres artistes, tres Centres d’art
Els projectes que han participat en aquesta convocatòria han estat al CAP d’Amposta en col·laboració amb Lo Pati-Centre d’Art de les Terres de l’Ebre i l’artista Laia Solé, amb un projecte que porta per títol Ecosistemes de les cures, que gira al voltant de les cures, un treball feminitzat, que sovint queda fora dels espais de representació.
La proposta busca donar visibilitat a aquesta feina essencial, implicant els participants en un procés creatiu i reflexiu sobre les cures i el seu valor social. Ecosistemes de les cures ha culminat amb una publicació en format llibre de l’artista.
També hi ha participat el CAP El Remei de Vic, amb ACVIC Centre d’Arts Contemporànies, coordinat per l’artista Xènia Canal, que han treballat el projecte Dolors, remeis i cures. Xènia Canal situa al centre les diferents representacions socials i cosmològiques entorn del dolor i els sabers propis de les dones immigrants i amb dolor crònic. La recerca qüestiona què entenem per dolor, si cada comunitat entén el mateix o com s’expressa en cada territori.
Finalment, a Lleida, El Centre d’Art la Panera i el CAP Bordeta Magraners, de la mà de l’artista Gemma París, han treballat el projecte Als marges; que combina art, salut, agricultura i costura per generar comunitat entre persones que viuen soles. La proposta gira al voltant de les males herbes, les espècies que neixen de forma lliure als marges de la norma, de la civilització i el control humà, reivindicant-les com a necessàries per a la convivència de les diferents espècies.

Un treball en xarxa
Cada projecte ha comptat amb un grup motor format per representants del centre d’art, del CAP corresponent, representants del Departament de Cultura, de l’Agència de Salut Pública de Catalunya i de la comissària Roser Sanjuan. L’objectiu és explorar com les arts visuals i els processos creatius poden esdevenir una eina de salut i benestar col·lectiu, més enllà de l’assistència mèdica convencional.
Aquesta iniciativa s’inscriu en el Pla Interdepartamental i Intersectorial de Salut Pública (PINSAP) de la Generalitat de Catalunya, que aposta per incorporar intervencions no farmacològiques i prescripció social des de l’atenció primària. El binomi art i salut presenta molts exemples en què actuacions conjuntes han provocat un impacte positiu en la salut i benestar de la població.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
¿Tienes una suscripción de empresa? Accede aquí para contratar más cuentas.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.