L’encant del mestre a la ficció

La figura del mestre té una densa existència en la ficció. Més hereva, però, d’El club dels poetes morts que de La calumnia (de Lillian Hellman) o La herencia del viento (sobre un professor encausat per ensenyar el darwinisme). Fins i tot el nou personatge de l’escriptor Paul Auster, Baumgartner, professor de filosofia, ret un homenatge a la seva germana mestra: “Sense tu no hi hauria futur. Tots dos ensenyem, sí, però la teva feina és molt més important que la meva”.

A la cartellera barcelonina hi ha una bona mostra de ficcions protagonitzades per professors. Los chicos del coro, al Tívoli, presenta la música i el seu introductor com un recurs balsàmic i redemptor d’una comunitat reclosa en un internat-presó. També hi ha una mica de bonisme nadalenc a Los que se quedan (2023), amb un esplèndid Paul Giamatti que defensa un ensenyament sever però que pot sacrificar-se per salvar un alumne de l’expulsió. Més dura és Sala de profesores, film alemany d’Ilker Çatak. El seu format pràcticament quadrat (4:3) reforça la sensació de gàbia que viu la professora protagonista en una institució poc acollidora. I encara que l’assumpte no sigui la pedagogia, al Lliure de Gràcia hi ha una enorme professora, una enorme Àgata Roca, ofegada pel sistema i a qui l’autora, Victoria Szpunberg, ofereix una sortida insostenible èticament, però que el públic li perdona amb una rialla. Gran peça.

I TV3 ha repescat una sèrie de TVE creada per Joaquim Oristrell, HIT. Va tenir dues temporades (2020-2021) a TVE i ara, a TV3, ha fet companyia a Jo, mai mai, ja finalitzada. A partir de la setmana vinent tancarà la nit dels dilluns, que tindrà com a títol bandera És pecat (It’s a sin). Una, aquesta sí, esplèndida sèrie britànica sobre una colla d’amics gais al Londres dels anys vuitanta i la plaga de la sida. Una sèrie que dibuixa molt notablement la diferent reacció del seu entorn, l’empresonament a les clíniques i una prudència profilàctica que, també, és un càstig a la conducta.

HIT és la sigla d’Hugo Ibarra Toledo (Daniel Grao), un expert en temes educatius que arrossega un trauma per la criminal massacre escolar que va viure quan era als Estats Units i que acut a Alcohòlics Anònims. La propietària d’un centre d’ensenyament secundari li demana ajuda perquè els professors ja no saben què fer davant la insurgència escolar d’un grup d’alumnes. HIT triarà la flor i la nata d’aquesta colla, nou alumnes, i els aplicarà un règim lectiu molt particular, polèmic. El seguiment d’aquest grup esborra de la sèrie, llevat d’alguna referència de compromís, l’existència d’una altra mena d’alumnat que no viu sempre en la tibantor emocional, la violència tribal, l’insult i la droga. La tria dels protagonistes restringeix molt la mirada sobre la fauna d’aquest biòtop escolar. Un grup exageradament salvatge i un professor exageradament atractiu i convincent. Els problemes són els previsibles... i uns pares lamentables que majoritàriament entenen que protegir el fill vol dir defensar-lo malgrat la seva conducta, que no li veuen o no volen veure-li.

El repartiment és molt bo i no hi ha errors en la narrativa escollida. Un altre assumpte és l’avaluació i eficàcia dels recursos pedagògics que fa servir HIT. Recorden Hermano mayor (Cuatro), un programa sobre correcció de conductes juvenils extremes. El seu presentador, que havia superat addiccions, és expert a combatre conductes tiràniques i, al programa, sempre obtenia bons resultats. I, com ell, HIT té una tendència al sermoneig, fins i tot mirant a la càmera, a l’espectador. A la segona temporada arribarà la derrota, però quan sembla que és al fons del pou, trobarà un motiu per no abandonar.