Tradicionalisme en vers

CYPRESS HILL

Razzmatazz

10 de juny, 22 hores. 33-38 euros

Si s'hagués de recomanar un moment vibrant, un d'aquells en què el públic s'abandona a l'eufòria, es podria suggerir ben bé un concert de Cypress Hill. La banda californiana potser no es troba en el seu millor moment, però, quan aquesta nit abordin els seus clàssics a Razzmatazz, l'assistència botarà. Coses de formar part de la Guàrdia Pretoriana del hip hop més clàssic, directe i agre. Els ritmes pesants del grup i les veus característiques, com escopides i tallants, dels seus recitadors B Real (de pare mexicà i mare cubana) i Sen Dog (Senén Reyes), convertiran la sala en un lloc on serà impossible no deixar-se vèncer per l'eufòria.

Cypress Hill, grup de hip hop format al final dels 80, amb primer disc el 1991, i amb vendes multimilionàries durant la dècada dels 90, ha representat una bona part dels ideals i dels llocs comuns del hip hop. La banda té membres amb passat de traficants de drogues i conseqüents ferides de bala (B. Real), està formada per músics d'origen llatí que ha portat Cypress Hill a editar discos en castellà, ha respectat les seves arrels, ha mostrar un perfil combatiu, ha fet de la reivindicació de la marihuana una ensenya d'identitat i ha mantingut un so afilat i tallant que no l'ha allunyat de l'èxit (discos d'or, platí i multiplatí). Després de sis anys sense gravar, el grup ha tornat amb un disc on la recuperació i el respecte per les seves arrels llatines ha marcat el guió. Un dels temes més significatius és Armada latina, on Marc Anthony hi posa la veu, i el grup fa servir el sampler de Sweet Judy Blue Eyes de Crosby, Stills i Nash. Molts arguments per comprovar com tracta el temps una banda que ara per ara té molt de passat.