Molt diferents zàpings

La televisió parla molt de si mateixa. L'elogi és persistent i algunes emissores són mestres en crear rutes internes per on passegen els seus personatges, seus perquè els tenen molt ben comprats, d'un a altre programa.

Però el gènere dominant és el zàping. Es basa en practicar allò que les emissores no volen que faci el teleespectador, canviar de canal. Li ofereixen un zàping, per entretenir-lo i retenir-lo. N'hi ha que són simples antologies, molt particularment atentes a patacades i relliscades.

N'hi ha que semblen estudiades fórmules per fer allò que aparentment no volen fer, mostrant i mofant-se de programes de la competència. Tele 5 té prohibit a La Sexta (Sé lo que hiciste...) ensenyar vídeos dels seus programes on hi sucaven força pa.

'Disculpin...' té tanta por d'ésser avorrit que ho esmicola tot

En aquest mostrari de zàpings televisius té un lloc particularment singular l'exercici setmanal de l'APM. D'entrada, al seu repertori no entren solament les trompades o els presentadors badocs sinó, també, els clatellots ideològics (el xivarri que munten, per exemple, a Intereconomía quan parlen de Catalunya o del Barça). Hi ha una recreació de la matèria primera construint, amb escenes de préstec, mai pròpies, petits subratllats. Són comentaris sense cap veu sàvia, simplement per contagi d'escenes, el reconegut i antiquíssim efecte Kulechov.

Després donen l'oportunitat a les seves víctimes de comentar el paquet d'escenes que li han recollit. És un joc simpàtic on es tracta de convidar el personatge perquè rigui amb nosaltres de les seves pífies, sense recriminar res, com inevitables esdeveniments professionals. L'èxit del programa ja fa que alguns presentadors, quan s'equivoquen, al·ludeixin a la seva propera aparició a l'APM i que alguns espectadors facin ruqueries, més o menys desafortunades, per poder sortir-hi. Un resultat excel·lent.

La televisió parla molt de si mateixa però reflexiona molt poc sobre les seves rutines professionals. I en aquest territori apareix ara Disculpin les molèsties, a TV3. Proposa setmanalment un gran tema sobre la televisió: l'humor, la fama. I convida gent molt pertinent per parlar-ne. Però sembla tenir tanta por de ser avorrit que ho esmicola tot, acaba fent un zàping de luxe, de cella alta. Des de les seqüències que mostra a les intervencions dels convidats, que administra a petits bocinets, mira de privilegiar el moment llampant. Al final de l'humor o la fama a la televisió, n'hauran dit les quatre cosetes de sempre. Francament hauria estat més profitós, i nou, dedicar el programa de la fama a la psicòloga especialista en càstings. Era suggerent endevinar els criteris de tria de personatges per als reality: criatures predisposades a estomacar-se, que donin espectacle.