Una reparació dinàmica

La Fundació Antoni Tàpies ha obert després de dos anys d'obres. L'edifici s'ha ampliat i s'han modificat accessos i escales, podríem dir que ha sofert una reparació. Aquest tipus d'intervencions en edificis existents solem batejar-les com a rehabilitacions, reformes o restauracions. Una paraula menys utilitzada, com ara reparació, és probablement la que s'ajusta més bé al tipus de treball que se sol fer. Reparar i fer, com assenyala Richard Sennett, formen part d'un tot indissoluble. Quan reparem alguna cosa, en comprenem el funcionament i si, en reparar-la, en millorem l'ús, aleshores Sennett en diu reparació dinàmica. L'edifici de l'Editorial Montaner i Simon, ja va ser motiu d'una intervenció als anys vuitanta per tal de convertir-la en la Fundació Tàpies. Aquella intervenció va suposar, doncs, el canvi més radical, transformant un edifici industrial en un altre dedicat a l'exhibició i la difusió de l'art. Es van posar les pautes bàsiques del seu funcionament actual, com ara la conservació dels antics dipòsits de llibres de l'editorial per convertir-los en la biblioteca del nou edifici.

La Fundació Tàpies sembla haver recuperat l'aire industrial del vell edifici

L'actual intervenció ha reparat la capacitat de l'edifici augmentant-la amb un nou cos al fons de la parcel·la i ha modificat les escales per ajustar-les a la normativa vigent. Les escales i les intervencions estructurals són els elements on aquesta reparació és millor i on exhibeix de manera més clara allò que l'inspira. Les escales, per exemple, són molt diferents que aquelles que es van construir ara fa més de vint anys. Les noves són pragmàtiques, amb les esteses paral·leles i baranes neutres fetes amb xapa d'acer pintades de blanc. Fins i tot en els plànols que es mostren a la darrera planta, es veu que fins al darrer moment alguna de les escales s'ha dibuixat amb els seus trams no paral·lels per quedar finalment com ara. Són simples i molt diferents de les substituïdes que eren fetes amb un caràcter més gestual, donant més importància a la cerimònia de recórrer l'edifici, probablement per subratllar el seu nou destí. De fet, la reparació actual sembla haver recuperat l'aire industrial del vell edifici, almenys pel que fa al seu pragmatisme.

L'estructura portant del nou cos al fons de la parcel·la també expressa aquesta manera de fer pràctica i essencial deixant que la graella d'acer de la nova façana interior sigui la seva estructura. El color blanc ajuda a reforçar aquesta impressió d'eficàcia i netedat que de la mateixa manera agermana baranes amb murs que amb ampits, pilars o finestres. A la planta inferior, on la sala és més gran, hi trobem unes columnes de fosa reparades amb cartel·les d'acer per evitar el vinclament que confereixen a les columnes una forma d'ús i que expressen per si soles el caràcter d'aquesta intervenció: comprendre, reparar i millorar.

FUNDACIÓ TÀPIES (Aragó, 255. Barcelona). Arquitecte: Lluís Domènech i Montaner (1885);

1ª remodelació: Roser Amadó i Lluís Domènech Girbau (1990);

2ª remodelació: Iñaki Ábalos i Renata Sentkiewicz (2010).