L'atracció del mal

Soterrani

Josep M. Benet i Jornet

Edicions 62

72 pàgines. 13 euros

Després de Salamandra (2005), el nou text de Josep M. Benet i Jornet (Barcelona, 1940) explora els marges de l'horror més domèstic en què es poden sentir atrapats els humans. Soterrani recupera la intimitat que trobàvem en peces anteriors i entaula un duel ferotge entre dos homes, aparentment sense cap lligam inicial, que tenen un punt en comú: el plaer del mal. No hi ha grans discursos a Soterrani, ni extrapolacions a les pors contemporànies -excepció feta de la referència inconcreta a l'horror institucionalitzat-, sinó que el debat se situa a peu de carrer, entre dos homes qualssevol, fora de tota sospita.

A Soterrani, Benet i Jornet despulla i concentra al màxim l'escriptura teatral -ni didascàlies, ni cap indicació de temps o espai- per deixar que la paraula ho impregni tot i, per impacte, defineixi quin és el paisatge. Dos homes innominats, desconeguts, s'enfronten en un intercanvi dialèctic ple de pauses i d'accions físiques gairebé imperceptibles. La conversa té lloc en un microcosmos indefinit, una mena d'espai i temps interiors, que pren uns contorns difusos amb les pistes que desgranen, entre dilacions i evasives, les rèpliques dels personatges.

La trama avança en una progressió creixent que, amb una inflexió decisiva al bell mig de l'obra, aporta noves dades inquietants sobre el presumpte assassinat de la dona -desapareguda sense rastre- d'un dels dos homes. En un calculat joc d'atracció i seducció, d'escamoteig i transparències a l'hora de dosificar la informació, tots dos personatges utilitzen la paraula com a arma de doble tall, ofensiva i defensiva, que permet escudar-s'hi o acarnissar-s'hi per vèncer l'altre. Els rols víctima/botxí, actiu/passiu, responsable/innocent s'intercanvien, es dilueixen o es relativitzen per obrir al màxim el focus de la culpabilitat moral envers la mort de la dona o, en termes generals, l'exercici del mal.

En la línia més críptica de Desig, El gos del tinent o L'habitació del nen, Benet i Jornet reprèn a Soterrani algunes de les constants de la seva dramatúrgia: la incomunicació com a font de malentesos i de dolor, la vulnerabilitat extraordinària de les vides humanes, la imprevisibilitat i el cinisme del mal o el caire més fosc i recòndit dels nostres civilitzats consemblants. En un esforç de concentració narrativa, Soterrani essencialitza i tensa els elements d'una intriga que, en el fons, aborda pinterianament l'atracció seductora del mal. L'excel·lent metàfora del soterrani com a espai en què es posa en joc l'experiència del dolor pren força a mesura que es fa més complexa la relació entre els dos homes.

Com a addenda, el volum inclou Tovalloles de platja, escrita el 2002 i integrada dins de la sèrie Apunt sobre la bellesa del temps, en què una juguesca adolescent per l'amor líquid d'una noia permet d'evocar les versions possibles d'un temps que ho acaba devorant tot. En les seves darreres obres teatrals, Benet i Jornet accentua més dràsticament la visió desencisada de les relacions humanes i de l'evolució del món que insinuaven algunes de les peces precedents. Soterrani posa de manifest, en aquest sentit, no tan sols que l'ànima humana sent una atracció inevitable cap al mal, sinó sobretot que l'horror globalitzat es reprodueix, a escala petita, en els afers més sentimentals i domèstics.