Charlie Rivel a l'Alemanya nazi

Charlie Rivel i Adolf Hitler. És difícil imaginar dues persones més diferents. El cèlebre pallasso recollia riures i l'altre sembrava mort. Paradoxalment, Charlie Rivel fou un dels grans triomfadors de l'escena alemanya en plena Segona Guerra Mundial: a principis dels anys quaranta, milers d'espectadors anaven a veure les seves actuacions al teatre Scala de Berlín.

El dramaturg Gerard Vázquez es va inspirar en aquesta anècdota històrica per escriure Uuuuh! , peça que va dirigir Joan Font al Teatre Nacional de Catalunya. L'obra esquivarà l'essència efímera del teatre gràcies a l'adaptació televisiva que aquests dies roda a Barcelona Eduard Cortés, un telefilm que coprodueixen Benecé i Televisió de Catalunya. El cineasta manté a El pallasso i el Führer , títol de la pel·lícula, bona part de l'elenc original. Ferran Rañé torna a interpretar l'entranyable Charlie Rivel, mentre que Jordi Martínez dóna vida al seu company d'aventures, el clown Witzi. Entre les noves incorporacions al repartiment, destaca la de l'actor Manel Barceló en el paper de Krauss, oficial de la Gestapo amb fal·leres circenses.

Eduard Cortés dirigeix 'El pallaso i el Führer', adaptació televisiva de 'Uuuuh!' amb Ferran Rañé de protagonista

L'acció transcorre l'any 1944 i comença amb una invitació emmetzinada: Krauss ofereix a Charlie Rivel protagonitzar un espectacle per la festa d'aniversari del dictador nazi. Al guió de la pel·lícula -que signen conjuntament Vázquez, Cortés i Font-, no s'han introduït gairebé canvis respecte al muntatge teatral. "El text es basa en fets reals. Els alemanys van obligar Charlie Rivel a complir els seus contractes. Quan tota Europa estava en guerra, ell triomfava a Berlín. A partir d'aquí comença la ficció i s'especula amb una possible trobada entre Rivel i el Führer ", va explicar Rañé durant una pausa del rodatge, que es desenvoluparà fins a l'acabament d'aquest mes de juliol a tres localitzacions: la Casa Burés, a Barcelona, el Teatre Bartrina de Reus i la fàbrica Can Llobet de Calella.

A les seves memòries, Josep Andreu (Cubelles, 1896 - Sant Pere de Ribes, 1983), nom real de Charlie Rivel, no esmenta aquella època d'èxits, que li va sortir tan cara. "Berlín no era, potser, el lloc idoni per saber que estaven fent els nazis... Desconeixem allò que Charlie Rivel va poder descobrir sobre l'Holocaust. Era un artista universal que feia riure tots els públics sense discriminacions. Hi ha una cosa que el redimeix. Després de la guerra va caure en una profunda depressió que el va apartar quatre anys dels escenaris. Crec que va fer totes aquelles actuacions per un instint de supervivència", va afegir Rañé, qui admira el ritme lànguid de l'art de Rivel davant l'aparatositat d'altres clowns .

Les secuències d' El pallasso i el Führer acaren distintes maneres d'entendre la funció social de l'artista. Witzi, per exemple, representa el creador compromès, si bé la seva ètica inconformista es queda curta davant la del seu substitut, el comunista Golo (Pere Arquillué). Rivel necessita els oficis improvisats d'aquest aprenent de pallasso perquè Witzi, de nissaga jueva, és deportat a un camp d'extermini. El director del telefilm va assegurar que un dels seus objectius era eludir el maniqueisme, cosa difícil amb nazis pel mig. Així, Barceló ho va tenir difícil per compondre el seu personatge de Krauss. "Treballo contra tots els estereotips associats als SS. És complicat mostrar el cantó humà d'un monstre", va concloure l'actor.