Recomanem

Narrativa

Un xiquet i una pilota que es perd en territori prohibit, erm, vigilat, militaritzat. És el començament d’El mur, l’última novel·la de William Sutcliffe, que, sense nom ni cognoms, va prenent aquell gust agre i ofegant de 1984, que no deixa mai, ni tan sols quan fa de l’anònim evident, i tots pensem, sense dubtes ni concessions, en la Palestina ocupada. Una altra obra sobre el conflicte entre palestins i israelians? Sí. I no. Cal anar més enllà. El mur és una obra que imposa més d’una lectura, més d’una dimensió. La història no és original, perquè no pot ser-ho, però la reflexió que se’n desprendrà, en molts casos, sí que ho és.

Narrativa

Torna la llegendària Tristany i Isolda, una història d'amor ancestral, devastador, ideal, que viu més enllà de distàncies i dubtes, de càlculs i químiques, de lleis sacres i d'ordres feudals. I ho fa en la versió del francés René Louis, traduïda per Josep Lozano, pensada per a anar a la part més profunda de l’obra sense renunciar a fer-la digerible i fresca. Ho aconsegueix. A l’estil d’una novel·la històrica, de prosa lleugera, el clàssic es fa apte per a tots els públics, aliens sovint d’històries com aquesta, contada durant segles, perduda, retrobada i elevada finalment, de Walter Scott a Richard Wagner.

Disc

Des del seu segell defineixen aquesta aposta de postpunk, però el ventall de registres que explota aquesta banda femenina de Barcelona va molt més enllà de la limitada cruesa que de vegades irradien alguns projectes homòlegs. En aquest debut podem trobar invocacions aguerrides a les riot girls dels 90, records càndids del sotragueig de la Velvet Underground i, fins i tot, espurnes de pop carnós i de folk rock batallador, com ho prova l’apropiació que fan del Gone Daddy Gone dels Violent Femmes. No s’enganyen pel seu artwork o art final, tan aparentment casual i amateur: ací hi ha traces d’una proposta ben sòlida.