El català excel·lent de Javier Cercas

Javier Cercas insisteix que tot el que va dir a TV3 ho va dir en un català excel·lent. I realment ho era, perquè jo puc comparar, ja que he sentit Cercas maltractant altres llengües romàniques. L'he vist parlar en públic en un italià millorable, tirant a itanyol, i era tot un goig assistir a l'alegria del públic d'aquell festival literari, entusiasmat de sentir el seu escriptor preferit parlar-los en la seva llengua. Quan li vaig preguntar per què no recorria a traductors, com fèiem la resta d'escriptors espanyols, em va respondre que feia molts anys havia vist una entrevista a Umberto Eco a TVE en la qual s'expressava en un espanyol monstruós, i li va encantar el gest.

Si Cercas parlés català com parla italià, no estaria sotmès a l'ordalia que viu. Si fos un extremeny afectat per la diglòssia que s'expressa en un catanyol atapeït de castellanismes, no s'haurien passat deu anys assetjant-lo i difamant-lo. Les mateixes diputades independentistes que avui li escupen el tractarien amb aquest afecte que es prodiga a les mascotes obedients. Els encantaria veure un escriptor espanyol esforçant-se a enfilar algunes frases en català.

Per desgràcia, Cercas parla el català excel·lent propi dels catalans cultes, i això és imperdonable. Els que ho conjuguen tot amb possessius i anteposen “nostra” a la llengua, la cultura i la terra, apropiant-se'n sense rubor, no entenen que un dels nostres parli com els altres. El conte indepe es desfà en el verb d'un escriptor criat en el catalanisme democràtic i a qui no es pot acusar de catalanofòbia, perquè seria una fòbia exercida contra ell mateix. Cercas és un home massa hedonista per detestar-se tant, encara que es maltracti una mica en els seus llibres. Llàstima, que bé que parla, pensen en veure'l a la tele. I això que no saben com de bé escriu.