Un homenatge al gran tòtem de la contemporaneïtat?

No és clar si els primers observadors del monòlit de Platja d’Aro han augmentat exponencialment la seva intel·ligència als sons d’Així parlà Zaratustra com Moon-Watcher, el famós homínid de 2001: una odissea de l’espai. En cas de ser així, el nou salt de l’evolució humana haurà tingut lloc a la Costa Brava.

Más información

Un monòlit metàl·lic de dos metres apareix en una platja de la Costa Brava

És impossible no pensar en la pel·lícula de Stanley Kubrick al mirar l’estrany monument deixat per algú sobre la sorra, en la manera com els aqueus van abandonar el seu cavall de fusta a la platja de Troia. És cert que el propòsit del cavall era malsà, mentre que el monòlit és el 2001 una eina de sembra estel·lar de consciència posada per una raça de savis extraterrestres perquè els nostres avantpassats fessin el gran pas, és a dir, un instrument prometeic. En subsegüents aparicions en el film és una alarma a la lluna per anunciar el nostre desenvolupament i una porta estel·lar al costat de Júpiter perquè passem a prendre el nostre lloc en el cosmos.

És bonic creure que els que han fet la broma d’instal·lar l’escultura a la platja de sa Conca (i que potser són els mateixos d’altres happenings similars) han volgut homenatjar el film de Kubrick i proporcionar-nos una mica de bellesa i misteri aquests dies desoladors de plaga, fallida investidura i Setmana Santa que es preveu rara.

El monòlit kubrickià (batejat quan el troben a la lluna TMA 1, Tycho Magnetic Anomaly 1), és una de les grans troballes icòniques de la sobirana pel·lícula, juntament amb l’ull de HAL. En el relat breu original d’Arthur C. Clarke El centinela, que va donar peu al film (el guió el va escriure el mateix mestre de la ciència-ficció), aquest estrany objecte extraterrestre era una piràmide de vidre. I en primers intents, Kubrick va fer dissenyar un bloc transparent de plexiglàs, que no el va convèncer (400.000 dòlars llençats a les escombraries: així era el geni). Finalment, va preferir aquesta llosa negra, rotunda i pura, veritable tòtem de la contemporaneïtat. Gràcies des d’aquí als anònims creadors, siguin aliens o no, que ens han fet recordar-ho.