“És silvestre, salvatge, bucòlic... I m’agrada”

L'Aurelia i la seva parella, de 81 i 85 anys, han tornat al parc de la Ciutadella per primera vegada des de l'ordre de confinament. Asseguts en un banc, un al costat de l'altre, amb la mascareta posada, miren un vídeo al mòbil. Per la seva mirada, es diria que somriuen. “Vivim aquí a prop”, expliquen, i els dos celebren la “intimitat” que es viu aquests dies en un dels pulmons més importants de la ciutat de Barcelona. “És meravellós”, diu l'Aurelia. “Descurat”, objecta ell.

El parc de la Ciutadella ha estat tancat set setmanes (del 15 de març al 4 de maig). Dilluns de la setmana passada, les seves reixes metàl·liques es van tornar a obrir. Hi van entrar bicicletes, patinets, runners, gossos, nens, parelles... Passejants que gaudeixen d'una nova Ciutadella on l'herba supera el turmell.

“Som quatre [per tanda] a tot el parc”, explica un treballador de l'Ajuntament de Barcelona, que al costat del seu company desbrossa els marges d'un camí de terra sota un sol intens. Explica que mentre va estar tancat hi havia només dues persones per ocupar-se del manteniment de la Ciutadella, el Zoo, i les zones verdes de Ciutat Vella. “Ens espera una feinada”, admet. “I que no falti!”, respon el seu company.

En un passeig ràpid s'observa la natura frondosa, fulles per tot arreu i el verd que guanya espai a tota vela. “Està deixadíssim, fet un desastre”, es queixa el Fernando, de 52 anys, que s'ha assegut amb el Luis, de 68, en un dels prats del parc, del qual són veïns. Des de la reobertura, treuen cada dia els dos gossos a passejar. Tots dos admeten, tanmateix, que el parc és molt més “tranquil”.

“No hi ha sorolls, és net i no hi ha res de ‘cervesa, beer, sexy beer’. Fins i tot se senten els ocells”, opina la Sofía, de 40 anys, que ara té el mòbil ple de fotos de la natura. “Queda tot molt bonic, verd, gran i crescut. No s'hauria de tallar la gespa ni res, deixar-ho créixer així. Fa la sensació que estàs més envoltada de natura”. Com ella, l'Elena, de 36 anys, també s'ha apropat a revisitar un dels llocs més turístics de Barcelona, aprofitant que és més buit que mai. “El veig molt silvestre, molt salvatge, molt bucòlic, i m'agrada. Em sembla meravellós com la naturalesa ha pres la ciutat i tant de bo que el mantinguin així”, espera.

“Bravo! Una cabana!”, se sent que criden dos nens. Dos més, a uns metres, juguen a tocar i parar entre les palmeres i un acaba per terra, arrebossat de sorra. No gaire lluny, l'Ona, de cinc anys, i el Biel, de tres i mig (així ho subratlla), criden als ànecs del llac, més receptius que mai davant de l'escassetat de turistes i les seves engrunes de pa. Van amb la bici, el casc, les ulleres de sol i la mascareta posada. “Els costa sortir de casa”, explica el seu pare, l'Oriol, de 34 anys, que fa malabarismes per controlar que no caiguin, que no s’allunyin, que no es treguin la mascareta...

El Bruno i la María Fernanda, de 25 anys, és la primera vegada que trepitgen el parc de la Ciutadella. “És súper bonic! I gran. M'ha encantat el llac i el castell”, diu la María Fernanda, mirant-se el Bruno, que va amunt i avall, sense parar. Per a ella, el castell és el conjunt arquitectònic de la cascada (que no funciona) coronat per la Quadriga de l'Aurora. Com que mai no ha visitat el parc en condicions normals, ple de joves en biquini, turistes, manters, runners i parlamentaris, no pot opinar sobre el canvi.

La Cristina, en canvi, n'és usuària habitual. “Visc al costat i trec a passejar la gossa, la Lola. Ara que ha reobert, l'he vist més bonic. Però és normal, és primavera, és la millor època de l'any”. Segons el seu parer, hi influeix també que l'herba està intacta, sense gent ni gossos trepitjant-la. “Però sí que es veu que està molt deixat: la gespa és més alta del que tocaria, el llac té un verd fantàstic, però en realitat és perquè està brut, i les plantes no estan podades ni retallades”, opina. “És més salvatge i més bonic, però hi ha una falta de manteniment durant tot l'any perquè, si no, no notaríem tanta diferència de com està ara”, sentencia.