“Molts nens volen jugar, però no poden pagar-ho”

Moctar Thera sap què és buscar-se la vida. Ho va fer quan va venir a Espanya des del seu Senegal natal amb 22 anys per treballar en la indústria naviliera, i ho segueix fent per obrir les portes de l'equip de futbol ONG Diapo als nens amb menys recursos de Manresa. “Aquí no rebutgem a ningú. En el futbol hi ha certa discriminació. Qui vol jugar, aquí pot fer-ho”.

Thera no volia que els nens haguessin de jugar a la pilota al carrer, com feia ell —“com tots els nens africans”—, i el 2012 va crear un equip per oferir un camp i condicions més favorables per al desenvolupament social. “No volia que passessin per experiències similars a la meva”, explica. Ara compta amb 10 equips i 130 nens afiliats. “A molts nens els agrada jugar a futbol, però no poden pagar les quotes dels clubs. Aquí intentem ajudar-los”.

Les famílies assumeixen el cost de la fitxa federativa, com en tots els clubs, i paguen 10 euros al mes per a l'entrenador. Aquells casos més problemàtics troben una solució. L'objectiu és clar: que cap nen es quedi sense jugar per qüestions econòmiques.

En els equips es parla castellà. És la llengua comuna d'unes plantilles formades per nombrosos orígens. “Però molts són nascuts aquí, són autòctons, i faran la seva vida aquí”, apunta Thera, que a més aplaudeix els pares. “Porten els nens i passen fred esperant-los durant l'entrenament”.

Els resultats semblen menys rellevants que en altres clubs. “Els nens estan aquí per aprendre i conviure. I a més, quan van a l'escola i els companys parlen del que han fet el cap de setmana, ells ja no es queden callats. Diuen que han tingut partit de Lliga. La seva vida es normalitza”.