Pintures sense llenços ni pinzells

Ignasi Aballí va crear el 2007 una obra formada per vuit quadres de format quadrangular de color monocrom. Crida l'atenció la seva enorme grandària i perquè recorda obres de l'avantguardista extrem Kazimir Malèvitx i el seu discurs sobre l'absència de forma. Tot canvia quan es llegeix la cartel·la, Paper moneda, i s'explica que els quadres estan formats per centenars de bitllets —rebutjats i triturats— de 5, 10, 20, 50, 100, 200 i 500 euros. La vuitena és una barreja de tots, de manera que els vuit quadres passen a tenir més valor... econòmic. L'obra d'Aballí és un clar exemple de l'exposició La pintura. Un repte permanent, en la qual CaixaForum aborda (fins al 29 de setembre), a partir de 39 obres de 33 artistes, el repte de la pintura per sobreviure més enllà dels llenços i els pinzells, i com s'ha sabut reinventar en les últimes tres dècades, com una au fènix.

Nimfa Bisbe, cap de col·leccions d'art de La Caixa, ha fet una selecció entre el miler d'obres de la col·lecció d'art contemporani per mostrar els nous mitjans, formats i materials, cada vegada més tecnològics al llarg d'aquests 30 anys.

L'exposició està dividida en sis àmbits que deixen clara la pervivència de la pintura, segons la comissària, per més que en alguns moments es declarés que havia mort. També permet veure com ha evolucionat i s'ha anat permeabilitzant amb fotografies, collages, vídeos i performances.

Els artistes i les tendències presents van des de l'abstracció de Joan Hernández Pijoan i Gerard Richter, la monocromia de l'esmentat Aballí, però també Robert Ryman i Michel Parmentier. De Jaime Pitarch s'exposa l'obra més conceptual: uns pots de pintura coberts de pintura, una mena de metallenguatge en forma d'obra d'art. La geometria la posen Sean Scully, Gunter Forg i Juan Uslé, mentre que Rubén Guerrero utilitza la tela com a suport gairebé escultòric i Marepe converteix unes cintes en unes estalagmites de colors deixant clar que la pintura, bidimensional per naturalesa, no renuncia a les tres dimensions.

En aquest sentit, l'obra més cridanera és la de Jessica Stockholder que ocupa tota una sala en la qual ha creat una enorme instal·lació amb llums suspesos, fluorescents, catifes, tauletes de cafè i molta pintura acrílica a sobre que els dona un acabat semblant a la pintura i ens permet endinsar-nos en el quadre. Una obra que mostra que la pintura continua viva i amb ganes de conquerir nous reptes.