Del Brexit a Torra

Fer més cas a l’informe d’una de les mil comissions no vinculants de les Nacions Unides (Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària) que a la sentència del Tribunal d’Estrasburg sobre el ple de la DUI és una de tantes cortines de fum de l’independentisme, cada vegada més propens a suposar que els ciutadans de Catalunya esperen els Reis d’Orient cada dia.

Costa de creure que l’actual president de la Generalitat no distingeixi entre un Grup de Treball de l’ONU i el Tribunal Suprem dels Drets Humans. En aquest cas, què és pitjor, la ignorància o la fumisteria? De fet, l’ONU encara no ha metabolitzat la caiguda del Mur de Berlín. Sense reformar el Consell de Seguretat, la burocràcia opera sovint en el buit. Fa informes, crea comissions insignificants.

Si el Brexit ha fet malbé la vella anglofília, ni tan sols el respecte enyoradís al partit tory queda indemne. La possibilitat que el partit conservador britànic quedi en mans d’un hooligan com Boris Johnson pot acabar amb l’habeas corpus.

No hi ha una gran distància entre el Brexit de Farage i l’antieuropeisme que la no-Espanya ha anat covant. A cada cantonada perilla el pluralisme, que és essencial per a la configuració permanent, integrada, d’Europa. La via pluralista de la democràcia, el pluralisme crític, permet la pacificació dels comportaments polítics. Minimitza el risc que es prenguin males decisions o que governants inadequats es mantinguin en el poder. Apliquem-ho a Catalunya.

Europa és en bona part una gran victòria —una de les més grans— de la cultura sobre la naturalesa. És l’Europa de la Il·lustració i l’Europa de les catedrals gòtiques. També és l’Europa del consens de postguerra, democratacristià, socialdemòcrata i liberal. És l’aparició de la idea de tolerància, i, a la vegada, el segle XX és un dels més autodestructius de la història de la llibertat.

De Gaulle creia en l’Europa de Coudenhove-Kalergi, la Paneuropa, unida però tenint en compte que les nacions no són castanyes per fer-ne un puré. Europa és Història i consciència; la Unió Europea és un procés on the making. I no fa avenços si disgrega en comptes d’integrar. És l’assignatura pendent de Quim Torra.

El filòsof holandès Luuk van Middelaar sosté que encara hi ha desproporció entre la instantaneïtat d’un clic al teclat d’un trader i el llarg procés legislatiu de 27 països. Això va ser la crisi del 2008, zona d’alt risc. L’independentisme ho va veure com una oportunitat i ara és a Madrid a l’espera de la sentència del Tribunal Suprem. Brexit, antisistema, nacionalpopulismes: podria perillar la cohesió elemental. Tot i així, ben al contrari, in varietate concordia.