Les millors universitats són a Catalunya

La Universitat Autònoma de Barcelona i l'Autònoma de Madrid són les que tenen més rendiment a Espanya, seguides de la de Navarra, la Pompeu Fabra, la Pontifícia de Comillas i la Mondragón, segons el rànquing CYD, en el qual un any més destaquen Catalunya, Navarra, el País Basc i Madrid pel seu sistema universitari. Aquestes són les principals conclusions de la sisena edició del rànquing de la Fundació Conocimiento y Desarrollo (CYD), que aquesta vegada ha analitzat els resultats de 23 àmbits de coneixement (un més que l'any passat amb la incorporació d'Enginyeria de Materials) i 2.522 titulacions per a 73 universitats.

L'estudi analitza 33 indicadors (estudiants per professor, taxa de graduació o tesis doctorals, entre d'altres) en cinc dimensions: Ensenyament i aprenentatge, Recerca, Transferència de coneixement, Orientació internacional i Desenvolupament regional.

"No hi ha universitat millor o pitjor. Totes tenen algun indicador d'alt rendiment" (acadèmic, investigador...), ha insistit el president de la Fundació, Martí Parellada, en destacar la "diversitat" de la universitat espanyola, que ha dit que "té una qualitat raonable". Parellada ha subratllat també que, respecte al 2018, s'aprecia una estabilitat "notable" del sistema, ja que les 15 universitats amb una puntuació més alta en més indicadors són les mateixes, així com també les comunitats que destaquen.

Es tracta de l'Autònoma de Barcelona, l'Autònoma de Madrid, la de Navarra (privada), la Pompeu Fabra, la Pontifícia de Comillas (privada), la Mondragón (privada), la Ramon Llull (privada), la Politècnica de Catalunya, la Carlos III de Madrid, la Rovira i Virgili, la Deusto (privada), València-Estudi General, la de Girona i la Politècnica de València. No obstant això, hi ha hagut variacions en la seva posició en el rànquing, ja que la UAB conserva el primer lloc, però l'Autònoma de Madrid puja al segon des del cinquè; la de Navarra perd el segon lloc i baixa al tercer i també la Pompeu Fabra baixa del tercer al quart lloc.

L'estudi representa al 90% de les 81 universitats espanyoles amb activitat que imparteixen ensenyaments de grau i hi han participat 48 centres públics (100% del total) i 25 privats (75,8%). En aquest sentit, Parellada ha destacat que hi ha més protagonisme de les públiques en Recerca i Transferència de coneixement respecte a les privades, que tenen més rendiment en Ensenyament i aprenentatge.

Segons el rànquing, en Ensenyament i aprenentatge destaquen l'Autònoma de Madrid, la de Navarra, la Catòlica de València San Vicente Mártir, la Pontifícia Comillas, l'Autònoma de Barcelona i la Pontifícia de Salamanca. En Recerca sobresurten la Pompeu Fabra, la de Navarra, la Politècnica de Catalunya, la Rovira i Virgili i la Politècnica de València, mentre que en Transferència de coneixement hi ha l'Autònoma de Barcelona, la Politècnica de Catalunya, la Politècnica de Madrid, la de Navarra i la d'Arrasate.

Aquest rànquing és una referència per als 300.000 nous alumnes que cada any s'incorporen a la universitat i que estan molt "desorientats", segons el vicepresident de la Fundació, Francesc Solé. 

A més, l'informe identifica nivells de rendiment dels centres entre el 2015 i el 2019, apartat en el qual destaca l'evolució de les patents concedides per professor i les publicacions regionals i internacionals, mentre que el professorat estranger, les publicacions citades en patents i els fons privats són els indicadors amb l'evolució menys favorable. Segons Parellada, les dades negatives obeeixen als efectes de la congelació i reducció de plantilles a la universitat durant la crisi i que tampoc no s'han recuperat els nivells d'inversió en el sistema.