El recompte dels menors immigrants enfronta Catalunya i Madrid amb el Govern central

El Govern central està a punt d'enllestir la primera mesura per afrontar el fenomen dels 11.100 menors estrangers no acompanyats que s'assumeix que hi ha a Espanya i que ja són gairebé el triple que el 2016. El ministeri de Sanitat ja té una primera versió del reial decret que estableix com s'ha de distribuir un fons de 40 milions d'euros entre comunitats per compensar l'increment de menors immigrants en situació de desemparament que han acollit aquest any. Els criteris establerts pel ministeri, no obstant això, han incomodat tres de les comunitats que tutelen més joves. Madrid, Catalunya i Múrcia no reconeixen les xifres oficials de menors que mou el Govern central i se senten perjudicades amb el repartiment econòmic.

L'esborrany del reial decret, al qual ha tingut accés EL PAÍS, recull la distribució, en una primera fase, de 38 milions, que es repartiran en proporció a l'increment de menors que cada comunitat hagi acollit durant els primer nou mesos del 2018, és a dir, entre el 31 de desembre del 2017 i el 30 de setembre d'aquest any.

Basant-se en aquest criteri, comunitats com Andalusia, Ceuta, Melilla, el País Basc, la Comunitat Valenciana i Canàries són les més beneficiades. Ceuta, per exemple, que ha passat de tutelar 261 nens el desembre del 2017 a 407 el setembre d'aquest any ha de rebre una mica més d'un milió d'euros. A la Comunitat Valenciana, que al desembre acollia 296 menors i ara n'assumeix 556, li correspondrien, en un càlcul inicial, prop de dos milions d'euros. Segons aquestes xifres, proporcionades per les comunitats, el Govern central està oferint prop de 1.200 euros al mes fins a abril de l'any que ve, per cada plaça nova assumida aquest any.

El problema ha sorgit quan comunitats que assumeixen un nombre elevat de tuteles, com Madrid, no reconeixen els números oficials que gestiona Sanitat i que provenen del registre gestionat per la Comissaria General d'Estrangeria i Fronteres. Segons aquest registre, l'únic reconegut com a oficial, Madrid acull ara 407 menors, 71 menys que el desembre del 2017, cosa que deixa la comunitat sense subvenció.

Emergència a Catalunya

Catalunya, que considera que es troba en una “situació humanitària d'emergència”, també està insatisfeta amb la proposta del Govern central i així l'hi ha fet saber des del començament de la negociació al setembre. No comparteix els criteris de distribució ni els números del registre. La Generalitat defensa que no es compensi econòmicament la foto fixa d'un mes en concret, sinó que es tingui en compte el nombre de menors atesos durant tot l'any, encara que, després d'un temps, marxin de Catalunya. “No es pot tractar Catalunya amb aquests criteris perquè no s'ajusten a la nostra realitat. És molt difícil atendre amb el model de qualitat que hem decidit atendre aquests menors amb aquest volum d'arribada”, ha defensat una portaveu. La Generalitat, la tercera comunitat que més acull, ha sortit perdent en la distribució. Les dades oficials mantenen que va passar d'acollir 805 menors el desembre del 2017 a 1.074 al setembre i el ministeri només compensarà un increment de 269 menors. Catalunya defensa que el 30 de setembre tenia 2.501 nens, cosa que suposa un increment de 1.696, sis vegades més del que se li pagarà.

El ball de xifres posa de manifest una deficiència fonamental en l'atenció als menors migrants que viatgen sols a Espanya. El registre oficial no està actualitzat i els números depenen de l'eficiència i la coordinació entre els serveis socials autonòmics, que han d'informar de les altes, baixes i fugides, i la policia, que ha d'incloure aquesta informació al sistema.

El Ministeri de Sanitat, que ha assumit les negociacions per les seves competències en infància, és conscient del problema. I així l'hi ha fet saber a les comunitats a l'hora d'explicar els seus criteris per a la distribució de fons. “D'aquesta manera es té en consideració la diligència a complir amb l'obligació legal de notificar les altes i baixes dels Centres de Protecció a la Policia Nacional i ens permetrà tenir en el futur unes dades més fiables sobre la situació dels menors no acompanyats”.