Els ‘pares’ de la immunoteràpia guanyen el Nobel de Medicina 2018

El jurat de l'Institut Karolinska d'Estocolm ha atorgat el Nobel de Medicina 2018 al nord-americà James Allison i el japonès Tasuku Honjo "pel seu descobriment de la teràpia contra el càncer per la inhibició de la regulació immunonegativa". "Aquest any el premi constitueix una fita en la lluita contra el càncer. El descobriment realitzat pels dos premiats aprofita la capacitat del sistema immune d'atacar les cèl·lules cancerígenes alliberant els frens en les cèl·lules immunes", ha assenyalat l'Institut.

James Allison, de 70 anys, és investigador del Centre de Càncer MD Anderson de Houston (EUA). Aquest immunòleg va estudiar una proteïna anomenada CTLA-4 que funciona com un fre al sistema immune. L'investigador va entendre que eliminar aquesta barrera podria fer que les defenses ataquessin els tumors i la idea que es va plasmar en una nova estratègia per tractar pacients amb anticossos que inhibeixen aquesta proteïna. Aquest treball va ser el pilar de l'ipilimumab, el primer medicament oncològic contra el melanoma metastàsic, aprovat el 2011.

Honjo, de 76 anys i vinculat a la Universitat de Kyoto, va descobrir la PD-1, una proteïna de les cèl·lules del sistema immune que també impedeix que ataquin els tumors. Les teràpies basades en aquesta segona molècula han demostrat que són "sorprenentment efectives en la lluita contra el càncer", segons l'Acadèmia. Els anticossos contra PD-1 són més efectius que els dirigits contra CTLA-4 i han permès crear tractaments efectius contra el càncer de pulmó, renal, de pell i limfoma.

"Durant més de 100 anys els científics han intentat reclutar el sistema immune per lluitar contra el càncer. Fins als dos descobriments dels dos premiats, els progressos clínics van ser modestos. La teràpia d'inhibidors de punt de control ha revolucionat el tractament del càncer i ha canviat per sempre la nostra visió sobre aquesta malaltia", destaca el comunicat de premsa emès per l'assemblea que atorga el guardó.

L'any passat van guanyar el premi Jeffrey Hall, Michael Rosbash i Michael Young "pels seus descobriments dels mecanismes moleculars que controlen el ritme circadià". Gràcies en part al seu treball, avui se sap que els éssers vius porten a les cèl·lules un rellotge intern sincronitzat amb les voltes de 24 hores que fa el planeta Terra.

El guardó de Medicina obre la ronda d'anuncis d'aquests premis, al qual seguiran demà el de Física; dimecres, el de Química; dijous, el de la Pau, i finalment, Economia, que es donarà a conèixer el dilluns de la setmana que ve. El guardó està dotat amb nou milions de corones sueques, uns 940.000 euros.