El Govern central i la Generalitat es donen fins al desembre per arribar a pactes a la bilateral

El Govern i la Generalitat s'han donat de termini fins a finals d'any per tancar acords en el marc de la comissió bilateral. L'òrgan estatutari format entre les dues institucions es reunirà al desembre, previsiblement a Madrid, per subscriure els pactes aconseguits en traspassos, afers econòmics i competències. Després de més de set anys sense convocar-se, la bilateral va reflectir la distància entre els dos executius: el Govern s'acull a la normalitat institucional i la Generalitat lamenta que rebutgi el referèndum i tractar la situació dels presos.

El primer conclave, celebrat a Barcelona, durant quatre hores, va constatar l'enorme discrepància entre els dos executius fins al punt que fan lectures diametralment oposades de la sessió. El Govern recalca que s'ha tornat a la naturalitat institucional d'un òrgan estatutari, que en el seu historial acumula sis reunions, mentre fonts del Govern lamenten, d'una banda, el rebuig a sondejar solucions sobre el problema de fons sobre el dret a l'autodeterminació i que, a més a més, no oferís cap gest en cap capítol. “Malament, no. Va anar fatal”, resumeixen aquestes fonts amb contundència. “No els hauria costat gens fer-ho”.

El pla del Govern és que aquest mes de setembre es reuneixi la comissió de traspassos i conflictivitat, que és la que abordarà les lleis socials recorregudes davant el Tribunal Constitucional pel Govern de Mariano Rajoy. Aquesta és la seva prioritat. La comissió d’Afers Econòmics es convocarà abans del 15 d'octubre i la d'infraestructures, almenys fins a la setmana passada, no tenia data. Les conclusions d'aquests grups seran elevades a la Comissió Bilateral. El conseller Ernest Maragall va expressar la seva decepció per l'escassa empatia de l’Executiu amb la situació dels polítics empresonats o el referèndum però va avisar que no desistiran a la primera mentre estigui en joc un “euro” dels catalans.

En el debat de la moció de censura, Pedro Sánchez va mostrar la seva voluntat de rescatar els recursos contra les lleis socials davant el Tribunal Constitucional per part del Govern de Rajoy. Però aquesta decisió no serà tan automàtica com es preveia. “No es tracta de desistir sense més. Es tracta de canviar els articles més conflictius de les lleis”, afirmen fonts properes a l’Executiu central. La seva posició és que comparteixen el contingut d'aquestes normes però que han de respectar el marc de competències. “Es tracta de canviar la llei però sense variar-ne l’essència”, assenyalen les mateixes fonts. El Consell de Ministres va aprovar el divendres retirar el recurs contra la llei basca de Víctimes d’Abusos Policials després que el Govern d'aquesta comunitat es comprometés a fer uns retocs en la norma. Meritxell Batet, ministra de Política Territorial, va recordar que aquesta mesura es va consumar després d'un pacte previ.

La realitat és que el Govern no esperava grans acords però si un gest en les lleis i en concret a la relativa a la llei de la Pobresa Energètica i l'emergència habitacional, aprovada, el rescat de la qual clama la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i entitats socials. “Ni això”, va lamentar Maragall. Fonts del Govern central al·leguen que no van abordar cap norma en concret i que ho van fer en genèric. No és la seva única divergència: Batet va afirmar després del conclave que Sánchez tenia un projecte per Catalunya però el conseller assegura que en la reunió no ho va arribar ni a esmentar.

Les comissions se celebraran coincidint en el temps amb la petició de la Fiscalia contra els polítics encausats. Fonts properes al Govern van assenyalar que el desenvolupament de la negociació dependrà de si el procés ”contamina” l'agenda. Entre octubre i novembre, està previst que Sánchez retorni la visita del president Quim Torra i viatgi a Barcelona. L’Executiu central sí que va insistir en un tema que creu capital: que Catalunya torni als òrgans multilaterals alguna cosa que, asseguren, no ha descartat del tot. “La seva cadira està buida. No sembla lògic que el pla financer de Catalunya el votin les altres 15 comunitats autònomes i no ella”, van afirmar. El Govern té moltes reticències perquè creu que els acords ja estan adoptats amb antelació i està en minoria.