“Si jo no me’n vaig a Mali, tu no te’n vas a casa”

Quan va rebre un estrany missatge de la seva dona, José Luis López va saber que alguna cosa no anava bé. “Vine al despatx. Sol. És urgent”. Va intentar comunicar-se amb ella, però no responia. Passats 45 minuts i després d'una breu trucada encara més inquietant en la qual ella li va suplicar, amb veu plorosa, que tornés, el cònsol de Mali a Barcelona va trucar al 112. “Crec que la meva dona està retinguda”, els va explicar.

Dantouma Kouyate es va presentar al consolat el dilluns 19 de març a les 13.30 hores, poc abans del tancament. Volia que li expedissin el laissez passer, un salconduit per tornar a Mali. Però la dona del cònsol, que treballa allà com a administrativa, li va dir que no podia ser. Un jutge els havia notificat que prohibia a Dantouma abandonar Espanya després d'haver estat sentenciat a sis mesos de presó per haver infringit una condemna inicial (de dos mesos) per “assetjament en l'àmbit familiar”.

Dantouma, de 40 anys, no va acceptar la resposta. “Si jo no me'n vaig a Mali, tu no te'n vas a casa”. Va començar així un segrest que es va perllongar cinc hores i que va mobilitzar grups especials de Mossos i de Policia Nacional. El cònsol va contemplar els pitjors pronòstics. “No sabíem si era d'Al-Qaeda, si anava armat…” Les seves sospites tenien fonament: dues setmanes abans, la policia li havia ofert protecció per la inestabilitat provocada pel terrorisme gihadista al país africà. Després de discutir-ho amb l'ambaixada a Madrid, va desestimar l'ajuda.

L'escenari va començar a aclarir-se quan la dona va aconseguir fer una altra breu trucada poc abans de les 16 hores. “No va armat. És el del laissez passer”, va dir al cònsol, que llavors es va oferir per pujar al despatx –una primera planta de l'avinguda Josep Tarradellas de Barcelona–, i obrir la porta ell mateix. Els Mossos van rebutjar el pla per temor a posar-lo en risc. I van convocar un negociador des de la central d'Egara. La dona, mentrestant, intentava convèncer el segrestador perquè baixessin junts a menjar.

Els voltants del consolat aviat es van veure envoltats de periodistes i policies. La presència d'aquests últims va incomodar Dantouma, que va tancar amb clau i “va posar unes cadires darrere de la porta a manera de barricada”. El negociador prenia nota de les demandes de Dantouma: parlar amb el president de Mali, disposar de bitllets d'avió... En cap moment va agredir ni va amenaçar la dona si no accedien a les seves peticions.

Des del carrer, al segrestador se'l veia remoure papers, caminar a amunt i avall, fumar… Al final es va enfonsar. Va assumir que la situació se li havia anat de les mans. “Què hem de fer? Tu te'n vas a casa i jo, a la presó”, li va dir, resignat, a la dona. Va voler lliurar-se al cònsol, que va accedir al replà i li va parlar en bambara, la llengua local. A Dantouma li va fer gràcia aquest detall. “No és normal que un blanc parli bambara”, detalla López. Al replà el van acompanyar dos policies que van dir que eren "de l'ajuntament". Quan Dantouma va obrir la porta, els agents van llançar una magrana tipus stunt que el va deixar atordit.

Dantouma va ser detingut i va ingressar a la presó. L'endemà, la seva dona es va presentar davant del cònsol per demanar-li perdó en el seu nom. “Va dir que havia perdut el cap”, narra López. Dantouma té antecedents per episodis similars: durant un temps va assetjar l'alcaldessa de Rubí, Ana María Martínez, el que li va valer una ordre d'allunyament durant dos mesos.

Les mesures de seguretat s'han reforçat al consolat de Mali: ara tanquen amb clau. La setmana passada, un altre compatriota es va presentar demanant un salconduit. El seu full penal tampoc estava net (per un delicte menor), encara que finalment el jutge el va autoritzar a sortir. Per si de cas, abans de fer la gestió, el cònsol el va posar sobre avís amb humor: "Si surt que no, no em facis una escena".