Colau enterra el projecte de l’hotel del Palau de la Música
L'equip de govern aposta perquè les finques on s'havia de construir l'hotel acullin equipaments per al barri


L'Ajuntament de Barcelona posarà fi aquest gener al projecte d'hotel de luxe que Fèlix Millet va idear junt amb el Palau de la Música. El Consistori deixarà sense efecte, en el ple, el planejament urbanístic que permetia construir l'edifici hoteler al costat de la joia del modernisme català. A més, l'equip de govern aposta perquè les finques on s'havia de construir l'hotel —als carrers de Sant Pere Més Alt i Amadeu Vives— acullin equipaments per al barri.
En el ple del 26 de gener s'aprovarà una modificació del Pla General Metropolità que permetrà derogar els usos previstos per a aquestes finques en el pla aprovat el juliol del 2009. El setembre passat, els tinents d'alcalde Jaume Asens i Janet Sanz, juntament amb la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, van assegurar que el Consistori i la Generalitat treballen per donar-li a l'immoble un ús conforme a les necessitats actuals dels veïns i entitats socials del barri.
L'equip de govern sap que en el proper ple tindrà majoria suficient per enterrar definitivament el projecte impulsat per Millet i que, segons BComú, atempta “contra l'interès públic i perjudica els veïns d'un entorn necessitats d'espais”.
La derogació definitiva no és una sorpresa. En els últims anys, el ple de el Consistori ha aprovat dues propostes —una el juny del 2010 i una altra el juliol del 2016— per demanar que es reverteixi la qualificació hotelera i es recuperi la qualificació d'equipament que tenia abans del 2009. Aquest any, la Fundació del Palau de la Música, capitanejada per Millet, va promoure un acord on es comprometien que en aquestes finques es duria a terme l'ampliació del col·legi la Salle Comtal i altres serveis complementaris al Palau de la Música. La fundació justificava la importància de disposar d'un hotel com a servei complementari del Palau. Per, d'alguna manera, que els músics que anessin a actuar al centre cultural poguessin allotjar-se just al costat del palau modernista. Per a això es traspassava l'edificabilitat hotelera d'una finca de la Generalitat a la plaça Sant Jaume a la finca del Palau. L'operació aviat va topar amb la negativa de veïns i entitats.
La modificació del pla general metropolità establia un període de quatre anys per dur a terme l'execució i elaboració d'un pla de millora urbana o planejament derivat per desenvolupar el projecte hoteler. El juliol del 2009, els Mossos d'Esquadra van registrar per primera vegada el Palau i va començar així la investigació de l'espoli de la institució, xifrat en més de 20 milions d'euros, en el període de temps en el qual Millet estava al càrrec del Palau. L'escàndol va paralitzar les obres de l'hotel de luxe.
De fet, el cas hotel del Palau va arribar a judici. Tant Millet com el seu segon, Jordi Montull, van resultar absolts. L'alcaldessa de Barcelona ha assegurat en la televisió pública catalana que malgrat el dictamen judicial és innegable que llavors hi havia “gent que ha tingut accés directe a les institucions buscant només l'enriquiment personal per aconseguir tractes de favor”.
Després de les investigacions de la policia, van sorgir discrepàncies entre els propietaris dels terrenys, Olivia Hotels, i la nova direcció de la Fundació del Palau de la Musica després que es destapés el saqueig de Millet. La nova direcció no considerava necessària la construcció de l'hotel pel qual la modificació de pla general metropolità mancava de justificació.
El passat març, l'equip de govern de BComú va denegar un nou pla urbanístic per a la construcció d'un nou hotel a les finques de Sant Pere Més Alt al·legant que no existia interès públic en el projecte i el ple ja havia expressat reiteradament que no donava suport a la construcció d'un recinte hoteler en aquell lloc. A més, el Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT) considera la zona de Ciutat Vella com un àrea de decreixement turístic en la qual s'ha de disminuir el nombre de places i establiments hotelers i no incrementar-los.
L'Ajuntament i els propietaris hauran de negociar per veure quin tipus d'ús es dona a aquestes finques. Colau assegura que serà un equipament per al barri, encara que està a l'espera del resultat de les negociacions entre administracions i privats.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
¿Tienes una suscripción de empresa? Accede aquí para contratar más cuentas.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Más información
Arxivat A
Últimas noticias
La Administración de Trump publica (a medias) los papeles de Epstein: ¿cuáles son las principales novedades?
Cómo llegaron los líderes europeos al acuerdo para financiar a Ucrania
Así pone en peligro la vida de menores ChatGPT, según un experimento realizado por EL PAÍS
Todo lo que tienes que saber para seguir la jornada electoral de Extremadura
Lo más visto
- Uno de los promotores de la señal V-16 de tráfico: “Es duro oír el testimonio de víctimas que han sufrido amputaciones al poner los triángulos”
- Más de 40 congresistas demócratas piden por carta a Trump que cese en sus “intentos de socavar la democracia en Brasil”
- Cae una organización que enviaba camiones cargados de cocaína desde Marbella hasta varios países europeos
- La policía registra varios domicilios y las oficinas de la ministra francesa Rachida Dati por otro presunto caso de corrupción
- Manuel Castells, sociólogo: “El mundo está en un proceso de autodestrucción”






























































