Un milió d’indecisos tenen l’última paraula a les eleccions

Els catalans voten aquest dijous en unes eleccions autonòmiques per tercera vegada en cinc anys i amb l'objectiu de dirimir entre un govern que continuï amb la inestabilitat derivada del procés independentista o un que intenti passar pàgina afermant l'ordre constitucional. Les urnes dictaminaran si la consigna que els independentistes han adoptat en els últims anys sobre la suposada “majoria social” secessionista és certa o no. Els constitucionalistes acaricien el Govern, però tot pot acabar depenent de Catalunya en Comú, la marca de Podem i especialment del milió de votants indecisos que reflecteixen les enquestes.

Les eleccions arriben després d'una campanya amb pocs arguments, poques propostes de futur i farcida de retrets del passat. Però això no ha impedit que l'independentisme hagi transmès clarament la idea que, d'una manera o una altra, seguirà endavant amb el procés secessionista si els tres partits que formen aquest bloc (Esquerra, Junts per Catalunya i la CUP) sumen la majoria absoluta al Parlament.

Les dues formacions, que en aquestes eleccions pugnen per convertir-se en la força hegemònica del sobiranisme, ERC i PDeCAT, coincideixen en els seus plans de “construir una república catalana”, encara que sense fixar terminis ni fer referència a la via unilateral que ha portat a la presó part de el Govern i a la fugida a Brussel·les de la resta.

Els partits sobiranistes es resisteixen a donar per mort el procés, però la constatació que la independència és inviable per la via unilateral i que no serà reconeguda per cap país ha fet canviar l'estratègia d’ERC i JuntsxCat. Tots dos partits es fixen com a prioritat la fi de l'aplicació de l'article 155. Després ja es veurà.

Però la coincidència en els objectius no ha ocultat tampoc les grans rivalitats que existeixen entre els dos grans partits independentistes. Esquerra aspira a arrabassar-li definitivament l'hegemonia nacionalista a l'antiga Convergència i aquesta es resisteix amb l'argument que el que importa ara és “restituir” el Govern destituït en aplicació de l'article 155.

No ho tindran fàcil segons totes les enquestes que s'han publicat durant les últimes setmanes. En elles es reflecteix una creixent mobilització del vot antiindependentista, capitalitzat per Ciutadans, i un cert esgotament entre l'independentisme que no aconsegueix mobilitzar més persones de les que ja van votar a les eleccions del 2015.

Aquelles eleccions, a les quals l'independentisme va acudir prometent la independència en el termini de 18 mesos, es van saldar amb un 47,8% dels vots a favor d'aquesta via. El secessionisme va perdre el plebiscit en el qual havia intentat convertir els comicis però sí es va fer amb la majoria absoluta dels escons. Aquest desajustament entre vots i escons és el que ha marcat tota la curta legislatura i ara l'independentisme busca una victòria també en vots.

Diferències

Els tres partits constitucionalistes i que van recolzar la intervenció de la Generalitat a partir de l'article 155 de la Constitució s'han llançat a evitar la repetició de la jugada. Ciutadans, el Partit dels Socialistes i el PP han promès “passar pàgina” al procés i donen per fet un govern de coalició si els seus escons sumen prou majoria. Una altra cosa són les dificultats que pugui comportar això, ja que la campanya ha reflectit una mica més de diferències de matís entre ells.

Ciutadans, que encapçala les preferències dels electors d'aquest bloc, es disposa a donar-li la volta a l’Administració catalana. El PSC ha jugat la basa de la “reconciliació” durant tota la campanya. El seu candidat, Miquel Iceta, ha xocat amb la resta del bloc constitucionalista amb la seva aposta per indultar els líders del procés sobiranista en cas que acabin condemnats. La proposta ha provocat irritació també en sectors del socialisme. L'exministre Josep Borrell, sense anar més lluny, va insistir davant d’Iceta que abans que guarir les ferides calia “desinfectar-les”.

L'empat entre blocs, la possibilitat que els comicis aboquin a una situació d'ingovernabilitat i la complicada situació econòmica en la qual ja es troba Catalunya des de fa mesos han fet d'aquestes eleccions les que més atenció internacional han merescut. I és que la situació política catalana porta mesos espantant els inversors.

L'últim informe del banc danès d'inversions Saxo Bank exemplifica la preocupació amb la qual s'observa Catalunya. Els comicis “podrien acabar sense un guanyador clar”, recorda Althea Spinozzi, analista de Saxo Bank, doncs si els partits antiindependentistes guanyen, no podran governar la regió i el moviment separatista “prendrà l'exemple de la seva incompetència i continuarà amb el seu tentatiu d'independència”. En aquest escenari, segons l'experta de Saxo Bank, “els inversors hauran d'esperar que la situació es perllongui amb pujades i baixades durant més temps i que la volatilitat augmenti”.

La inestabilitat ja l'han notat les 3.096 empreses que han optat per abandonar Catalunya des de primers d'octubre. I també la senten els catalans a l'estranger, que aquesta vegada s'han mobilitzat com mai per anar a votar. Ho han fet un 81% més que fa dos anys.