La jutgessa Lamela sospita que el referèndum es va pagar amb fons públics per a altres finalitats

La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela sospita que el referèndum il·legal d'autodeterminació de Catalunya de l'1 d'octubre es va sufragar “amb diners públics no destinats a aquestes finalitats”. La magistrada considera justificada la fiança de responsabilitat civil de 6,2 milions que va imposar als membres del Govern de la Generalitat i que coincideix amb la partida, anul·lada pel Tribunal Constitucional, que els Pressupostos de la Generalitat preveien per a aquesta consulta il·legal.

La magistrada insisteix que el referèndum es va poder sufragar amb fons públics malgrat que la disposició addicional 40 dels Pressupostos va ser anul·lada i que la Intervenció General de la Generalitat hagi certificat que només una petita quantitat d'aquesta partida es va destinar efectivament a l'1-O.

Lamela fa aquesta consideració en una interlocutòria –resolució raonada– per la qual rebutja els recursos de diversos exconsellers de la Generalitat contra la seva decisió d'admetre la querella de la Fiscalia contra ells per delictes de rebel·lió, sedició i malversació. En aquests recursos els querellats –Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carles Mundó– sol·licitaven que es deixés sense efecte la fiança de 6,2 milions.

La interlocutòria també desestima les peticions de la defensa de l'exmajor dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i la intendent Teresa Laplana, contra la decisió d'obrir una peça separada en aquesta causa sobre els delictes de sedició pels quals havien estat imputats. La magistrada insisteix en la seva resolució en el fet que els querellats “van tramar una estratègia de tot el moviment secessionista perfectament organitzada i amb repartiment de papers” entre el Govern, el Parlament de Catalunya i les entitats sobiranistes ANC i Òmnium per a la celebració del referèndum i la declaració de la independència.

“Aquesta declaració”, insisteix Lamela, “portava vinculada l'assumpció en exclusiva del comandament sobre els Mossos d'Esquadra, cos policial integrat per més de 17.000 efectius armats, i del qual el senyor Trapero era responsable (…) amb el potencial efecte intimidatori que aquests efectius representaven”.