La Generalitat assumirà els béns de l’Estat

El vicepresident Oriol Junqueras sempre ha assenyalat que, en cas d'independència, el Govern central es veurà forçat a negociar amb la Generalitat el repartiment d'actius i passius, davant la possibilitat que una desvinculació catalana sense acord suposi un increment inusitat del deute en proporció amb el seu producte interior brut (PIB). L'articulat de la llei de transitorietat no fa referència a aquest deute, però sí que estableix que la Generalitat passaria a ser la propietària de "la titularitat de qualsevol tipus de dret real sobre tot tipus de béns a Catalunya". La Generalitat va publicar fa unes setmanes un inventari previ per conèixer quin és el volum de propietats estatals, en el qual van aparèixer 1.080 edificis i terrenys amb un valor conjunt de 685 milions d'euros que serien susceptibles de canviar de mans.

A més de les propietats estatals, el text preveu que la Generalitat "se subroga" aquells contractes d'obres o de prestació de serveis formalitzats per l'Estat espanyol i que afecten Catalunya.

La idea de negociació de Junqueras es concreta en l'esborrany de la llei, que obliga la Generalitat a impulsar un acord sobre els contractes que afectin totes dues parts, especialment aquells que tinguin incidència en territoris de Catalunya i d'Espanya alhora. En aquesta negociació s'establirà, assenyala l'esborrany, la transferència al nou Govern per part de l'Estat espanyol "dels mitjans financers destinats a l'execució dels contractes".

L'articulat obre la porta a permetre a les empreses contractistes al·legar i manifestar la seva opinió "sobre la subrogació". La Generalitat assegurarà els termes del contracte, però dos anys després de ser el titular del contracte la Generalitat —o dos anys després de la independència— podrà "revisar" les condicions o, simplement, "declarar-lo extingit", assumint les al·legacions del contractista i després de reconèixer el pagament d'una indemnització.

La llei de transitorietat jurídica obre una finestra per si no es produís aquesta subrogació automàtica en serveis "especialment rellevants per al normal funcionament" de l'Estat català. En aquest cas, l'Executiu podrà iniciar "una contractació d'emergència" per solucionar el buit.

De la mateixa manera que passa amb les obres i serveis, els responsables de l'esborrany també estableixen que la Generalitat s'arrogui "els convenis i acords de col·laboració" amb tercers. Tot el capítol de subrogació patrimonial es ratificarà a través d'un decret llei.