‘Scriptoria’, miniatures i ‘big data’

Els centres generadors de cultura més importants de l’edat mitjana van ser els scriptoria, llocs propers a la biblioteca dels monestirs on els monjos amanuenses copiaven amb molta paciència manuscrits on es transmetia el coneixement del passat. Sobre pergamí de pell de vedell —millor si era d’un no nat, la vitel·la— i després sobre paper, aquests virtuosos de la lletra van crear uns documents bells, no només per la minuciositat i pulcritud de l’escriptura, sinó per les delicades i preciosistes il·lustracions que els acompanyen. Són els llibres il·lustrats amb miniatures, lletres capitals i decoracions de garlandes als marges, creades, després de concloure el seu treball els copistes, per mans especialment destres en l’art i fins i tot artistes de primera línia, com els catalans Ferrer Bassa o Bernat Martorell, que tant pintaven pintures murals com sobre taules o llibres.

Bíblies, Llibres de Salms i Llibres d’Hores, però també cròniques de reis, recopilacions de lleis i ordenances de ciutats. Com el Llibre Verd, nom dels quatre volums que reuneixen els privilegis més importants del Consell de Cent barceloní entre els segles XIV i XVII que es conserven a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB). El primer d’aquests llibres (que reben el nom per l’enquadernació verda de les tapes), realitzat entre 1346 i 1370, està ricament il·lustrat amb una cinquantena d’orles, miniatures i capitals atribuïdes al taller de Ferrer i Arnau Bassa.

Aquestes i altres joies documentals de l’AHCB seran les protagonistes a partir del dimarts 25 d’abril de l’exposició L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Cents anys al Servei del patrimoni, la informació, la recerca i la cultura, que obrirà les portes a l’històric edifici de la Casa de l’Ardiaca (superposat a la muralla romana de Barcino) per celebrar el centenari de l’arxiu.

Les miniatures uneixen, potser com cap altra manifestació cultural, lectura i art, plaer complet, com busquen, per altres mitjans i amb un altre ritme, als antípodes, les noves tecnologies, la robòtica i la intel·ligència artificial. D’aquí la seva fusió en aquest especial, que ja en ple big data ha fet l’aposta inversa (o no) als temps: davant l’allau de novetats i macroxifres, una aposta reduïda al sòlid, amb alguna escletxa a la sorpresa. La vida, per delegació. Això és llegir.