Mas explicarà a Oxford i Harvard el procés independentista català

L'expresident de la Generalitat Artur Mas posarà en pràctica a partir d'aquest dimecres la seva anunciada voluntat d'explicar a l'estranger el procés independentista català. El també líder del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat) pronunciarà una conferència a Oxford (Regne Unit) convidat per institucions locals i pel Programa Internacional de Comunicació i Relacions Públiques de la Generalitat Eugeni Xammar. Amb aquest tipus d'actes Mas busca trencar l'aïllament internacional en què està sumit el procés independentista català.

Mas pronunciarà la seva conferència avui a les 20.00, convidat per l'Oxford Union Society, formada per membres procedents de la Universitat d'Oxford i altres centres, com el Magna Carta College i l'Oxford Brookes University, segons ha informat el Departament de Presidència de la Generalitat.

L'Oxford Union és la tercera societat de debats més antiga de Gran Bretanya. Des de la seva fundació ha estat independent de la universitat, i entre els conferenciants que han passat per la seva seu destaquen el Dalai Lama i els exmandataris Winston Churchill, Margaret Thatcher, Richard Nixon, Jimmy Carter, Bill Clinton i Yasser Arafat, assenyala la Generalitat.

L'expresident de la Generalitat viatjarà després a la Universitat de Harvard, a Boston (Estats Units), on dissabte serà un dels conferenciants de la European Conference 2017, que acull la Harvard Kennedy School, en el panel La forma futura d'Europa: adhesions i secessions. L'organització és a càrrec dels alumnes de la Kennedy School of Government, la Harvard Business School, la Harvard Law School, la Harvard Graduate School of Design i la Fletcher School of Law and Diplomacy, i s'esperen uns 600 participants en una desena de panels temàtics.

Mas, que va deixar la presidència de la Generalitat l'any passat obligat pels seus socis de la CUP, segueix mantenint una activa agenda política. En els cercles polítics nacionalistes se segueix especulant amb la possibilitat que torni a encapçalar la candidatura de l'extinta Convergència en les properes eleccions al Parlament, una qüestió que l'expresident no ha negat.