Canvi d’hora a l’octubre del 2016: el diumenge els rellotges es retarden una hora

Demà diumenge, 30 d'octubre, canviem l'hora i, qui vulgui, podrà dormir una hora més. Els rellotges s'endarrereixen una hora, de manera que a les 3.00 tornaran a ser les 2.00 (com no, una hora menys a Canàries). El canvi horari obeeix a una directiva europea que afecta a tots els Estats membres de la Unió i té com a objectiu aprofitar millor les hores de llum solar i, gràcies a això, consumir menys electricitat en il·luminació. La modificació de l'horari es produeix hores després de la investidura de Mariano Rajoy com a president del Govern, prevista aquest dissabte a la tarda.

Dues vegades l'any —habitualment l'últim diumenge de març i l'últim d'octubre—, els europeus ajusten els rellotges per complir la directiva comunitària 2000/84/CE. Per determinar el moment dels canvis horaris, es va tenir en compte el fet que a Espanya existeixen dues hores oficials, una per la Península i l'arxipèlag balear i una altra per a Canàries, que va una hora per darrere des de 1922.

Aquest dimarts, el Parlament balear té previst aprovar una declaració per mantenir l'horari d'estiu, la qual cosa, almenys de moment, no tindrà cap efecte pràctic doncs no té competències per executar-ho. En l'hipotètic cas que s'aprovés (està en mans del Govern i del Congrés), Canàries es mantindria amb una hora menys i Balears aniria amb una hora més.

La pràctica del canvi horari d'hivern (tardor en aquest cas) va començar a generalitzar-se de forma desigual a partir de 1975, en produir-se la primera crisi del petroli. No obstant això, la modificació es va aplicar per primera vegada durant la I Guerra Mundial per mantenir obertes les fàbriques una hora més.

Más información

Què cal fer perquè Espanya tingui horaris més assenyats

Com seria la nostra vida si Espanya tingués horaris assenyats

Un dels arguments que empren els defensors d'avançar o endarrerir una hora el rellotge és l'estalvi energètic, a més d'altres com beneficis per al comerç o la seguretat vial. Segons estimacions de l'Institut per la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE), el potencial d'estalvi en il·luminació a Espanya pel canvi d'hora pot arribar a representar un 5% del consum elèctric en il·luminació, equivalent a uns 300 milions d'euros. Aquesta mesura s'adopta a 70 països de tot el món.

No obstant això, segons un informe de 2007 de Red Eléctrica d'Espanya (REE), l'empresa que registra minut a minut l'evolució de la demanda elèctrica, durant els primers dies d'aplicació de la mesura es detectava un estalvi en el consum elèctric que es va diluint amb el pas del temps.

La Comissió d'Igualtat del Congrés va aprovar al 2013 un informe en el qual plantejava retardar 60 minuts l'horari oficial com a mesura imprescindible per millorar la conciliació familiar i, al temps, abonar la competitivitat i la productivitat laboral. El Govern va avaluar la possibilitat que Espanya s'adaptés al fus horari europeu occidental, regit pel meridià de Greenwich.

Espanya va abandonar aquest fus horari al 1942. Aquest any, Franco va decidir avançar els rellotges 60 minuts per alinear-se amb Alemanya i mostrar-li així al Führer la seva adhesió i simpatia. Diuen els experts que aquell “gran error històric” explica que a la Península es mengi i es sopi més tard que a la resta d'Europa. El cas és que Regne Unit i Portugal també van adoptar l'horari alemany (per saber quan anaven a bombardejar-los), però en acabar la guerra van tornar a Greenwich.