El PSC tria líder en el pitjor moment de la seva relació amb el PSOE

Els més de 17.000 militants del PSC estan convocats aquest dissabte a participar en les eleccions primàries per triar entre la continuïtat de Miquel Iceta com a primer secretari i el seu relleu per Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet. La consulta arriba en el pitjor moment de la relació dels socialistes catalans amb el PSOE, després que tots dos candidats a les primàries tanquessin files amb Pedro Sánchez. Malgrat els advertiments de la gestora, Iceta i Parlon coincideixen que, si guanyen, ordenaran als set diputats del PSC al Congrés que votin a la investidura de Mariano Rajoy.

El PSC va deixar de tenir grup parlamentari propi al Congrés a l’inici de la democràcia i des de llavors els seus diputats estan sotmesos a la disciplina de vot del PSOE. Sempre l’han complert, a excepció de dues votacions sobre el dret a decidir que es van produir al febrer i octubre del 2013, quan el PSC defensava la consulta legal i acordada.

El Partit dels Socialistes de Catalunya no és una federació socialista més del PSOE, sinó un partit federat que funciona amb un protocol de relacions des del 1978, quan es van unificar els tres partits socialistes que existien llavors a Catalunya: la federació catalana del PSOE, el PSC Congrés i el PSC Reagrupament.

Algunes veus, tant del PSOE com del PSC, han qüestionat en els últims anys la necessitat de replantejar aquest protocol, especialment en els moments de màxima tensió del procés sobiranista, però la veritat és que s’ha mantingut intacte. Parlon planteja ara que aquest document “s’ha d’actualitzar i revisar” i que, en algunes qüestions, el PSC hauria de “poder definir de manera clara la diferència”. Iceta es manté més caut, però no amaga que el desencontre amb el PSOE es pot fer insuportable, especialment si des del carrer Ferraz s’anima a recuperar l’extinta federació catalana del PSOE, cosa que ja es va sondejar quan es va redactar l’Estatut, encara que finalment no es va materialitzar.

Amb un PSC superat al Parlament per Ciutadans i convertit en tercera força catalana, i també desallotjat de l’Ajuntament de Barcelona, i un PSOE en les seves hores més baixes i sense líder, el resultat de les primàries de dissabte pot influir en el futur del socialisme espanyol. Tant, que el comitè federal previst per a aquest dia s’ha ajornat.

Aparell i renovació

Iceta i Parlon no tenen diferències ideològiques substancials, però sí sobre quin ha de ser el futur del PSC i la seva relació amb el PSOE. L’actual primer secretari del PSC es caracteritza pel seu desig d’arribar a pactes sempre, se’l presenta com el candidat de l’aparell i amb un model de partit ancorat en el passat, quan governaven a totes les institucions. No en va, la candidatura d’Iceta rep el suport de l’expresident José Montilla, els exministres Celestino Corbacho i José Borrell o l’exalcalde de Barcelona Jordi Hereu, entre d’altres.

Parlon es vanta de ser la candidata renovadora, de ser més al carrer que al despatx i de ser una alcaldessa propera a la gent. Li donen suport desenes de regidors de diversos municipis catalans. Iceta va votar José Antonio Pérez Tapias a les primàries del PSOE del 2014, i Parlon, Eduardo Madina. No obstant això, tots dos van donar suport sense fissures a la proposta frustrada de Pedro Sánchez de convocar primàries, celebrar un congrés i votar no a Mariano Rajoy. Els membres del PSC partidaris d’Iceta es van quedar fins a última hora per votar en el tumultuós comitè federal de l’1 d’octubre. Cinc dels que donen suport a Parlon no hi estaven presents o no van assistir a la reunió.