L’assessor econòmic de la CUP dimiteix i renuncia a negociar els comptes

Josep Manuel Busqueta, exdiputat de la CUP i el seu principal ideòleg en matèria econòmica, ha renunciat a ser assessor del grup parlamentari i ha tornat a la militància de base, a Bellpuig, a Urgell, allunyant-se així de la cúpula nacional. La marxa de l'economista, de formació marxista, ha transcendit en plena negociació pressupostària entre Junts pel Sí i la CUP. Busqueta ha explicat a aquest diari que va prendre la decisió al juliol perquè ja estava una mica "fart" de la feina de "caràcter tècnic"  al grup parlamentari i que desitjava tornar a fer "política" des de la militància de base.

Fonts de la CUP sostenen que l'economista, que torna a treballar a temps complet a la pastisseria de la seva família, ha fet un pas enrere per discrepar de l'estratègia de la direcció de la CUP,  disposada a donar llum verda a la qüestió de confiança de Carles Puigdemont i a no posar traves a la tramitació dels comptes del 2017. Busqueta, no obstant això, rebutja la relació causa-efecte perquè la seva renúncia va ser anterior i assegura que assumeix la decisió que puguin prendre els membres de la cúpula nacional.  Benet Salellas, diputat de la CUP, va sostenir dimarts que la legislatura tindrà continuïtat i que no hi haurà línies vermelles. Reticent, Busqueta va evitar aclarir si creu que aquests comptes superaran el tràmit a diferència dels del 2016: “Això els ho hauries de preguntar a ells. Segueixo pensant que una formació anticapitalista no pot acceptar (en despesa social) engrunes".

Estava una mica fart del treball tècnic al Parlament", diu en negar que la seva renúncia estigui relacionada amb l'estratègia de la CUP

La dimissió de Busqueta va ser revelada pel diari Ara. Al gener, va ser un dels dos diputats que va abandonar el seu escó després de l'acord d'investidura entre Junts pel Sí i la CUP i al febrer va qüestionar l'acord quan va posar en “dubte” el sacrifici que estava fent la seva formació. Malgrat això, va tenir un paper rellevant per fixar les condicions dels anticapitalistes per votar els comptes. El document plantejava desobeir la consigna del ministre Montoro d'aplicar un objectiu de dèficit del 0,7%; qualificava d'“engrunes” els 800 milions en despesa social en contrast amb els 5.000 milions de retallades; exigia apujar l'IRPF a les classes més altes; demanava revertir les privatitzacions i deixar de pagar el deute el 2017. Després del naufragi del projecte de Pressupostos, Busqueta, que sempre ha defensat que el pacte d'estabilitat, no incloïa els Pressupostos, va titllar a TV3 la jornada de "memorable" per a les "classes populars i treballadores" del sud d'Europa.

Segueixo pensant que una formació anticapitalista no pot acceptar engrunes en despesa social", afirma

L'anunci de Carles Puigdemont de sotmetre's una qüestió de confiança va aguditzar la seva divisió que es va saldar amb l'elecció d'un nou secretariat liderat per Quim Arrufat. L'òrgan pretén actuar en aquesta mena de treva entre els independentistes radicals a l'espera de com conclou el procés. Junts pel Sí i la CUP han aconseguit una espècie de pacte que passa per permetre que el president superi la qüestió de confiança sense que Puigdemont exigeixi ja el seu suport als comptes. Les dues parts estan ja negociant els Pressupostos amb l'objectiu de poder aconseguir un primer acord a l'octubre.

L'exdiputat va defensar al juny que en els comptes d'aquest nou exercici era essencial plantejar "elements claus" de la construcció d'un país que "vol lluitar contra la desigualtat no amb engrunes sinó amb passos ferms. La negociació dels Pressupostos és element clau de la política econòmica d'un país". Busqueta sempre recorda que Catalunya és un dels països amb més desigualtats de tota Europa.