El conjunt espanyol de rítmica aconsegueix la plata

Van desafiar Rússia, el dream team de la gimnàstica rítmica, la va posar contra les cordes en la primera rotació i només un superb mixt va poder amb aquesta Espanya gegantina sobre el tapís que va guardar per a la seva cita més important, el desafiament olímpic, una de les seves millors actuacions. La feina, les hores d’entrenaments, el dolor invisible d’uns cossos desgastats per les contorsions, han rebut aquest diumenge una plata com a recompensa descomunal a la feina de tota una vida. La d’Alejandra Quereda (24 anys), Sandra Aguilar (24), Lourdes Mohedano (21), Elena López (21) i Artemi Gavezou (22) és la quinzena medalla per a la delegació espanyola a Rio, la cinquena de plata.

En rítmica, és el millor resultat des de l’or d’Atlanta 96, quan Marta Baldó, Nuria Cabanillas, Estela Giménez, Lorena Guréndez, Tania Lamarca i Estíbaliz Martínez, les conegudes com a nenes d’or, van aconseguir l’únic títol olímpic que no han guanyat les russes. El relleu a aquesta generació ja té nom i cognoms, encara que no hagin pogut igualar el seu primer lloc i de nenes en tinguin poc. Madur, intel·ligent, competitiu fins a la medul·la, el conjunt espanyol pot comptar entre els seus assoliments haver estat l’únic equip que ha aconseguit realitzar a Rio quatre sencers pràcticament nets, sense errades aparents. A Rússia li va anar una cinta a terra en la primera rotació, on van obtenir 17,600 (8,900 en dificultat i 8,700 en execució) a només dues dècimes de les espanyoles malgrat l’errada, 17.800 (8,900 en dificultat i 8,700 en execució). Però la campiona va guardar per al mixt un sencer brillant, inassolible per a les espanyoles per la seva dificultat (9,400 el de les russes, 9,000 el de les espanyoles) i amb ell van sumar un total de 36,233, per davant del conjunt capitanejat per Quereda (35,766). Bulgària es va endur el bronze (35.766), empatades a punts amb Espanya, però amb una nota d’execució menor.

La plata és també la recompensa a la feina de la seleccionadora Anna Baranova i la seva segona, Sara Bayón. Un cos tècnic que va prendre les regnes de l’equip per segona vegada en el preolímpic de Londres, on van aconseguir una classificació per a uns Jocs en els quals el conjunt va fregar el bronze. Va aconseguir un quart lloc que ningú esperava, però va tenir gust de poc per la polèmica que va envoltar la puntuació d’Itàlia. La revenja de l’equip espanyol ha enviat aquesta vegada les italianes a aquesta quarta plaça amarga i sense cap debat.

Els resultats olímpics també són un reflex de l’evolució del conjunt espanyol. A Sidney va ser desè, a Atenes setè i a Pequín onzè. A Londres ja hi eren quatre de les ara subcampiones olímpiques: Alejandra Quereda, Elena López, Lourdes Mohedano i Sandra Aguilar. La tornada d’Anna Baranova, que va ser seleccionadora en una primera etapa entre el 2004 i el 2008, s’ha revelat ara com un dels encerts de la federació. Una decisió de la qual presumeix el seu president, Jesús Carballo, que explica que va ser la seva primera aposta en rítmica quan va accedir al càrrec. Des del 2012, el camí d’aquest equip, en el qual també cal destacar la contribució de Loreto Achaerandio i de Lidia Redondo, que van ser a Londres, ha estat ascendent fins a arribar al zenit de Rio. Va ser campió del món en maces en el Mundial de Kíev el 2013 i el d’Esmirna 2014. En el del 2015, a Stuttgart, va ser bronze en la general, el millor resultat des del 1998.