Zaza, l’emperador d’Eivissa

Fins dissabte jo era l'autor del penal més ridícul de la història. És una història ja sabuda que vaig explicar al Diario de Pontevedra, i des de llavors se n'han fet articles, reportatges i tesines; en el seu moment una investigadora d'Arkansas va reclamar el meu testimoni i una televisió uruguaiana es va plantar davant de casa meva per entrevistar-me davant la sorpresa de la meva mare, que sortia corrents del portal amb unes ulleres de sol enormes cridant “taxi, taxi!”, com si fos Bárbara Rey.

El que va passar és que m'havia tocat xutar l'últim penal d'una tanda de desempat en un amistós entre polítics i periodistes de la comarca del Salnés. L'estadi del Portonovo estava ple i jo, superat per les circumstàncies, vaig anar fins al centre del camp per agafar impuls. Era tot expectació: fins i tot jo mateix estava expectant. Vaig esbufegar com una bèstia fent grans gambades i quan vaig arribar a la pilota li vaig donar tal punteirolo que va acabar a la platja de Baltar; va passar 40 metres per sobre del travesser, i l'alcalde de Pontevedra, que era el porter, va fer aquest ridícul salt amb la mà casillesca amunt per si de cas.

Aquesta absurda embranzida me la podria haver estalviat corrents davant la pilota sense avançar ni un metre, com Zaza

Va ser un xut tan absurd que l'àrbitre, pensant que estava de conya, va ordenar repetir-lo. La següent pilota, a col·locar i amb l'interior, no va arribar mai a la porteria: l'alcalde va sortir a recollir-la perquè, em va dir després al túnel, tenia unes noces a l'Ajuntament. El pitjor de tot va venir després, quan les males llengües van recordar que es tractava d'un partit benèfic de l'associació contra la droga. De fet, estava anunciat que jugaria Garzón, que era porter als noranta, però en lloc seu va venir Javier Zaragoza (quatre anys després el narcotraficant Vioque va ordenar matar-lo des de la presó; què no faria amb mi si hagués vist com corria cap al punt de penal).

El que mai m'hauria pogut imaginar és que aquesta absurda cursa, que em va trencar els tendons, me la podria haver estalviat corrents davant de la pilota sense avançar ni un metre, com Zaza a la semifinal de l'Itàlia-Alemanya. Que, com jo, va sortir específicament a xutar el penal perquè devia ser l'especialista. També el va xutar pels núvols, però amb una litúrgia que em va deixar paralitzat davant de la tele: semblava el meu tio Pepe trepitjant el raïm per la verema. Al seu personatge de ficció, Za Za, el va batejar Ray Loriga com a emperador d'Eivissa: el jugador ho va ser totalment. Fins que va arribar Pellè que volia riure's de Neuer anunciant-li un panenka però el que va acabar fent va ser un pellè: un xut tan desviat que el podria haver justificat amb una trombosi.