Arribar tard

La jaqueta vermella de la dona socialista, de la candidata Meritxell Batet, de l’alcaldessa Núria Marín, contrastava amb les gorres blanques de tela de la militància. La bretxa estètica que ha esquerdat els partits. Aquest matí treia el cap per aquest forat la llegenda del temps. Els oradors recorren a la seva història, els 137 anys de Partit Socialista, a la recerca d’una aval. La gent escoltava mirant el mòbil mentre els candidats evocaven uns èpica shakespeariana. No us hem fallat mai, al final sempre ens truquen perquè som necessaris, que tornin els vots que se n’han anat... Dues mil cadires i més de dues mil persones que ocupaven la meitat del Saló del Manga abans d’anar-se’n a la Farga, quan no era tan conegut. La cosa es retarda i als assistents se’ls entreté amb música. El Mediterráneo, de Serrat, Alaska i Dinarama, Miguel Ríos, rock dels vuitanta. Cançons d’ahir per a una política nostàlgica del seu èxit.

És la incondicionalitat el que uneix aquest munt de militants, als quals els seus líders segueixen anomenant socialistes a ple pulmó igual que es deien “cristians” entre si els primers cristians quan eren perseguits. Una jubilada d'Extremadura que ha passat la majoria de la vida a l'Hospitalet explica que és filla de socialista, i néta de socialista, i que als fills els diu que si no voten socialista els tallarà el coll. Viu de la pensió del marit. Ella va treballar netejant terres i el seu cap no li va pagar la cotització de la seguretat social. Li agrada Pedro Sánchez més que Zapatero perquè li veu més coratge. La vella història socialista. El malagueny de Bellvitge que explica que va néixer l'any en què les tropes franquistes van massacrar Màlaga i que es va fer socialista el dia en què va morir Franco perquè mai havia perdonat les pallisses que la Guàrdia Civil donava al seu pare quan sortia a robar menjar. El seu preferit? El que tenia dos collons i encara els té, Felipe. El socialisme de la transició fet de guerra civil i dictadura esperant al ritme de A quién le importa a Pedro Sánchez, que ve des de Madrid en Vueling i arriba tard.