Les persones sense verb

Ho canten pels festivals els Hermanos Cubero: si als de dolçaina i caixa se'ls anomena dolçainers, nosaltres tocant corda potser siguem cordainers. Les paraules són mares de les paraules, i en lloc de llars d'infants tenen diccionaris. Dues vegades van invocar els diputats el diccionari en la sessió de control d'aquest dimecres. Primer va ser el popular Alejandro Fernández, politòleg de Tarragona amb barba. Des dels temps de la Popular 1, ser popular ha estat sempre un estil de vida. Fernández va reclamar "una Catalunya lliure de peatges" i tot seguit va deixar anar al conseller de Territori i Sostenibilitat que, si buscava al diccionari la paraula cinisme, sortiria la seva foto al costat de la definició. El conseller Rull li va recomanar que mirés quina fotografia apareixia al costat del terme demagògia. No hi ha res millor que els diccionaris il·lustrats amb personalitats. Les autopistes, els peatges, la carretera C-31, el corredor mediterrani ... tots aquests assumptes viaris van sortir a debat al llarg del matí com si el Parlament estigués buscant el seu camí. Com serà aquest camí? El dels Beatles era llarg i tortuós, i n’hi havia un altre dels Talking Heads que no portava enlloc, almenys això es llegia a la Popular 1.

Fa segles Coscubiela va dir, i és cosa veritable, que el Govern treballa per dues coses, la primera pel sosteniment, i la segona per tenir una imatge xupiguai i una tarda agradable. En tres ocasions els parlamentaris van interpel·lar Dolors Bassa, la consellera més xupiguai, en dura competència amb Raül Romeva. Però, com que a Romeva ningú li pregunta mai res durant les sessions de control, de manera que sempre es queda assegut amb la seva camisa negra com si no existís, és la consellera de Treball, Famílies i Afers Socials, qui ha de carregar amb un paper que està més a prop de l'adhesiu de la Super Pop que de la portada de la Popu. Fins i tot en aquesta sessió, quan la diputada de la CUP Mireia Vehí va interpel·lar el conseller Romeva per l'assumpte dels refugiats, va ser Dolors Bassa qui va respondre al·legant que aquest tema el portava ella.

A la consellera Bassa, mestra de la UGT de Girona, li ha tocat una triple cartera amb un nom que recorda els terços de les Corts preconstitucionals (per dir-ho d'una manera xupiguai). Viu en l'emoció simbòlica de les paraules. Referint-se al conflicte laboral dels treballadors (i treballadores) dels escorxadors d'Osona, ha fet sortir que el 14 d'abril és el Dia de la República. Hi ha coses que només passen un cop a la Història, però es repeteixen en forma d'atribut. També li van preguntar pels problemes de les persones discapacitades. Sovint es creu que si li dius persona a algú l’estàs dignificant, però en realitat l’emmascares, perquè segons el diccionari persona era el terme llatí amb què s’anomenava la màscara teatral. Dir persones a la gent és amagar en un camp, en un bosc semàntic, aquest pudor xupiguai, aquesta hipocresia que recorre Europa, per exemple, quan es troba davant d'una foto del patiment dels refugiats, i que de seguida s'esvaeix com els fantasmes després de veure'ls. El neollenguatge ha canviat la semàntica pels sentiments. I a força de sentir, les paraules perden el seu sentit. I ja res del que es diu sembla de debò.