Condemnats a 14 mesos de presó per haver contaminat l’aqüífer de Torelló

L’Audiència de Barcelona ha condemnat dos exdirectius de les empreses Covit i VEM a 14 mesos de presó per haver contaminat amb abocaments industrials el riu Ges i els aqüífers que subministraven aigua potable a Torelló (Barcelona), i els obliga a pagar els 1,2 milions que va costar de restaurar-los.

En la sentència, la secció desena de l’Audiència de Barcelona condemna Liber Antonio S., exdirector gerent de Covit, i Ramon T., exdirector tècnic de VEM, per un delicte contra els recursos naturals i el medi ambient i els imposa multes de 4.500 euros a cadascun, així com vuit mesos d’inhabilitació per exercir activitats industrials.

La sala rebaixa als acusats la pena que els correspondria per un delicte contra els recursos naturals, perquè els aplica l’atenuant de dilacions indegudes, a causa del retard injustificat en la instrucció de la causa, que es va iniciar el 2004 arran d’un atestat dels Mossos d’Esquadra.

A més els dos industrials han de pagar els 1,2 milions d’euros que l’Ajuntament de Torelló i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) van invertir per restaurar els aqüífers i la conca fluvial contaminada, quantitat de què es faran càrrec com a responsables directes les companyies asseguradores de les empreses.

Segons la sentència, tots dos processats —juntament amb l’exdirector de Covit i VEM, Juan Antonio Bofill, imputat en la causa fins que va morir, el 2006— van permetre que les empreses que gestionaven aboquessin, sense tractar-los prèviament, residus amb percloroetilè, un dissolvent industrial clorat que l’OMS considera nociu per a la salut i que té efectes carcinògens.

La sentència afirma que les dues empreses feien servir aquesta substància tòxica en els processos de producció, sense la preceptiva autorització de la llicència d’activitat ambiental, malgrat que entre els anys 1996 i el 2000 van adquirir-ne 59.932 quilos, l’eliminació dels quals es desconeix com es va gestionar.

L’Audiència creu provat que durant deu anys, des que van iniciar l’activitat, el 2001, els residus que generaven les dues empreses rebien un tractament “inadequat i insuficient” per impedir que s’aboquessin al riu Ges i als aqüífers que, en aquesta conca, alimentaven els pous de captació que es feien servir per subministrar aigua potable a Torelló.

Entre els anys 2000 i el 2001, es “van fer palesos” danys mediambientals a les aigües superficials del riu Ges i es va detectar la presència de dissolvents als pous de captació de Torelló, la qual cosa, segons el tribunal, va generar “un greu risc per a la salut pública dels habitants d’aquest municipi”.

Els nivells de dissolvent tòxic en aquests pous —que subministraven entre el 60% i el 65% d’aigua potable a la població— eren tan elevats que va caler tancar-los i descontaminar-los.

Concretament, les anàlisis de les mostres d’aigües recollides van detectar elevades concentracions de percloroetilè i tricloroetilè a la xarxa de subministrament de Torelló, principalment a l’anomenada “zona esportiva”.

Per al tribunal, els processats eren conscients de la toxicitat dels productes que feien servir i “sabien que les dues empreses no tenien les instal·lacions adequades” per impedir que els residus contaminants acabessin al subsòl i a les aigües del riu Ges.

Per tant, afegeix la sentència, els processats “van saber, van consentir i, tot i tenir capacitat per adoptar les mesures necessàries, no van impedir els abocaments, que van produir uns danys importantíssims al medi ambient de la zona”, no només a l’equilibri ecològic, sinó també als “pous de subministrament d’aigua per al consum humà de la població de Torelló”.