L’independentisme segueix perdent suports a Euskadi

La causa independentista segueix perdent adeptes a Euskadi. En només sis mesos ha descendit en quatre punts la xifra de bascos que defensen la separació amb Espanya, que ara se situa en el 21%. Cal remuntar-se al 2008 per trobar el mateix nivell de suport a la independència en aquesta comunitat autònoma, en què l'anhel separatista va tocar sostre l'any passat, amb un 30% de partidaris a aquesta opció

L'últim Sociòmetre Basc del Gabinet de Prospecció Sociològica del Govern basc, que té com a tema central les desigualtats socials i prestacions, s'ha fet amb les dades obtingudes després de dur a terme 2.520 entrevistes domiciliàries al País Basc entre el 13 i 19 d'octubre de 2015.

Els resultats confirmen la tendència a la baixa del sentiment independentista. Fa només sis mesos, una quarta part de la població basca (el 25%) es declarava partidària de la independència, un percentatge que ara descendeix fins al 21%. En canvi, els qui es manifesten contraris a obrir un procés sobiranista es mantenen en el 32%, mentre que augmenta de l'11% al 17% els que opten per no pronunciar-se.

Urkullu, el més valorat

El lehendakari, Iñigo Urkullu, torna a ser l'únic líder polític basc que aprova (5,0), seguit del president del PNB, Andoni Ortuzar (4,5); del líder de Sortu, Hasier Arraiz (4,2); la socialista Idoia Mendia (3,7), l'expresidenta del PP basc Arantza Quiroga (3,1) i, finalment, Gorka Maneiro (2,1). Destaca la “notable millorança”, diu el Sociòmetre, en la valoració de Quiroga, ja que puja 0,7 punts des de l'abril i aconsegueix el 3,1, coincidint amb la seva dimissió al capdavant del PP del País Basc.

Entre els líders polítics de l'Estat, la pitjor valoració correspon a Mariano Rajoy, qui se situa en l'1,6. Pablo Iglesias obté un 3,9; Alberto Garzón, un 3,6; Albert Rivera, un 3,2, i Pedro Sánchez, un 3,1.

Quant a la percepció de la situació política, els bascos es mostren molt dividits. Un 46% creu que és dolenta o molt dolenta, mentre un 43% la qualifica com a bona o molt bona. L'opinió sobre la situació política espanyola és molt més negativa, atès que una amplísima majoria (el 81%) la considera negativa, i només un 8% la dóna per bona.

Els principals problemes, en opinió dels enquestats, tornen a estar relacionats amb el mercat laboral, que són esmentats com una de les seves grans preocupacions pel 83% dels preguntats. A molta distància, citen el panorama econòmic (17%) i la situació política. Més enrere queden qüestions com els problemes d'habitatge i desnonaments (11%), el funcionament i la cobertura dels serveis públics i ajudes (10%), la corrupció i el frau (7%) i la immigració i els problemes relacionats amb aquesta (7%).

A Euskadi no hi ha una percepció del frau com una preocupació rellevant, alguna cosa que a la resta d'Espanya no es produeix en la mateixa proporció, ja que el 40% de la població espanyola situa la corrupció entre el principal problema, segons el CIS.

La percepció que tenen els bascos de les diferències socials a Euskadi i a Espanya és significativament diferent. Si un 32% creu que les diferències entre rics i pobres al País Basc són molt grans, aquest percentatge s'incrementa fins al 57% en el cas de la resta d'Espanya.

La meitat dels enquestats opina que els serveis socials d'Euskadi són bastant o molt eficaços per pal·liar les situacions de pobresa, mentre que un 42% creu que són poc o gens eficaços.

A més, un 62% veu preferible pagar més impostos per tenir més serveis i prestacions, mentre un 19% opina el contrari. Aquesta opinió favorable ha crescut de forma significativa, ja que el 2013 un 50% de la població optava per pagar més impostos i ara és un 62%.