Unitat entorn de París

El suport unànime que van donar aquest dimarts tots els membres de la Unió Europea a la petició de França per invocar l'article 42.7 del Tractat de la Unió, que fa referència a la solidaritat en matèria de Defensa, és un missatge clar i inequívoc que Europa considera el terrorisme gihadista un enemic comú i col·loca la lluita per combatre'l com la seva principal prioritat.

És impossible passar per alt la transcendència del pas fet pel titular de Defensa francès, que per primera vegada en la història de la Unió ha invocat un article que fa referència directa a l'ajuda de tots els socis europeus, en termes de Defensa, a un país atacat. I tot i que és cert que cada Estat és lliure de considerar fins a quin punt ha d'ajudar, no ho és menys que es tracta d'una mesura de caràcter legal que obre la porta a una via de col·laboració existent sobre el paper però que fins ara no havia estat transitada.

No es tracta, doncs, d'assumir accions bèl·liques –la política de Defensa és molt més que això–, sinó de posar els mitjans disponibles que ajudin a la defensa del país agredit. En aquest sentit, l'ampliació de la informació compartida sobre moviments de gihadistes oferta per la major part dels socis comunitaris és probablement l'arma més eficaç per evitar que es repeteixin tragèdies com la de divendres a París.

L'important és que els ministres de Defensa de la UE reunits dimarts van escenificar el compromís real dels seus Estats amb la defensa dels valors de llibertat i democràcia sobre els quals es funda el projecte europeu ara amenaçat per l'Estat Islàmic. La lluita contra el terrorisme islàmic no pot ser tasca d'un sol país ni el fruit d'accions individuals descoordinades i com a reacció a esdeveniments concrets. Només una col·laboració sense fissures i el compromís de tots els països d'Europa poden fer que la possibilitat de vèncer el gihadisme sigui real.