Espadaler demana explicacions a Convergència però “no serà acusador”

El secretari general d'Unió i candidat a la Generalitat, Ramon Espadaler, ha respost fins a set vegades que el primer és la "presumpció d'innocència" en el cas de les comissions il·legals que presumptament va cobrar el seu exsoci de coalició, Convergència Democràtica de Catalunya, entre el 2008 i el 2011 a través de la fundació CatDem per obres públiques adjudicades a Teyco. A partir d'aquí, Espadaler, que s'ha reunit a Bilbao amb una delegació del PNB presidida per Andoni Ortuzar, ha dit que "demanarà explicacions" sobre aquest tema en la compareixença prevista per a dimecres del president del Govern, Artur Mas, al Parlament, però que el seu grup no es convertirà en "jutge ni acusador".

Preguntat per si creu que ha pogut existir finançament il·legal a CDC, si va sentir o va sospitar alguna cosa en l'època en què han estat socis de coalició i de govern, sobre la seva opinió respecte de la irrupció de la Guàrdia Civil en plena precampanya, i sobre altres aspectes relacionats amb el cas, s'ha limitat a dir que "no faran cap judici de valor. Presumpció d'innocència, el primer", i a partir d'aquí "que doni les explicacions i que s'aclareixi l'assumpte en seu judicial", ha dit.  Espadaler ha subratllat que "en aquests moments, no hi ha res, absolutament res provat", i que no saben "res d'aquest episodi". També ha insistit que no volen que la campanya es converteixi en una cosa "monotemàtica", quan hi ha molts temes que interessen els ciutadans i que cal debatre.

La direcció d'Unió Democràtica de Catalunya, soci minoritari de la federació CiU, va decidir el 17 de juny la sortida de l'Executiu català dels seus tres consellers en no acceptar l'“ultimàtum” que Convergència els va llançar uns dies abans perquè explicitessin si donen suport a la independència o no. Espadaler ha explicat a Bilbao les seves diferències amb Convergència i ha assegurat que les eleccions del 27-S no són plebiscitàries, "però sí molt importants davant el profund desacord" que hi ha entre Catalunya i Espanya. En aquest context ha reivindicat el paper del nacionalisme moderat com una opció política necessària que aposta pel diàleg el dia després del 27-S,  "passi el que passi".