Bona confitura

Sense fer gaire soroll, amb aquesta ingenuïtat pròpia de qui té 18 anys. Així és Núria Graham sobre un escenari, una artista d'actitud diminuta i fins i tot tímida que encara no domina els ressorts d'estar sent mirada, però que quan comença a tocar la guitarra o a cantar deixa veure que hi ha un talent descomunal que evoca la dita del pot i la confitura. Només té una maqueta i un disc, que dissabte va presentar en públic mitjançant un concert irreprotxable. Sembla que Núria, amb música a les venes per partida doble, pare irlandès i nascuda a Vic, terra de músics, no ha vingut per casualitat i no marxarà sense deixar records.

En el seu concert va destacar per moltes raons. D'una banda, té cançons melòdicament irreprotxables, tocades per una vocació pop que no condueix a tornades gastades. D'altra banda, aquestes cançons, tocades també per la fragilitat del folk, estan arreglades de manera original, jugant amb teclats, efectes, prescindint eventualment del baix i, en suma, movent-se per sonoritats si no renovadores, que no, sí almenys inhabituals. Igual que la manera d'utilitzar la guitarra elèctrica de Graham, que sembla buscar sons i desenvolupaments no lineals amb l'instrument sense que això augmenti la dificultat de gaudi formal de les seves cançons, en el fons, senzilles. La cirereta és la seva veu, una veu senzillament estupenda, delicada però potent, dúctil i plena de colorit, capaç de mostrar alhora fragilitat i presència. Va actuar acompanyada per un duo, un bateria i un multiinstrumentista encarregat de guitarres, teclats i baix, tots embolcallats en un joc de llums tan simple com efectiu. Entorn estètic idoni per al lliurament delicat i una mica tímid de Núria Graham i les seves cançons.

I de cançons en té una bona col·lecció. Bad Luck, cançó de lletra trista, és l'esperança feta melodia; Cristopher entra sense fer soroll per quedar-se en la memòria; You Fall Asleep So Easily és, simplement, una cançó preciosa i As Sweet, una composició que prové de la seva maqueta, desarma amb el seu joc de guitarra, melodia i veu. És només el començament d'una carrera, però Núria Graham té recursos de sobres per concloure-la deixant en la memòria una veu precisa al servei de cançons que no sonen cada dia. Ara com ara ja mostra una maduresa compositiva destacable.