L’avantatge de Sergio García el desaprofita Sergio González

És d'una altra pasta. És Falete, com coreja l'afició. És el John Wayne amb botes, el pistoler que no només s'imposa als duels sinó que també s'endú totes les noies. Més que res perquè ho fa tot, perquè tant li fa recular un parell de passos per fer jugar els seus companys que establir-se prop de l'àrea per resoldre les malifetes. És Sergio García, un futbolista cabdal que se subratlla darrere d'una convocatòria amb la selecció i que és la vida per a l'Espanyol. Però ni tan sols això li va servir a l'equip blanc-i-blau, condemnat per la garreperia de Sergio González, que va posar cinc defenses quan tenia el partit dominat. Empat de Cristian Herrera; èxit d'un Jonathas que ho va intentar tot; i alegria per a un Elx que juga sense cobrar.

L'equip d'Escribá va mirar de barrejar per baix, amb una sortida de la pilota endreçada i ben conjugada des del centre del camp, però a l'inici va ser incapaç de superar les dues línies de pressió de l'Espanyol. De res servia l'oferiment persistent de Jonathas, ben lligat pels centrals Moreno i Colotto. I poc hi ajudaven els extrems, que no trepitjaven la línia de fons i que tampoc no llançaven centrades. Sense encert, més enllà d'una pilota d'Albacar després d'un córner que va recordar la cèlebre jugada de Zalazar amb l'Albacete, poc podia fer-hi l'Elx. I això, davant Sergio García, és un pecat cabdal de difícil solució.

No és que l'Espanyol governés el joc i es repartís la pilota amb diligència i precisió. Conseqüència lògica dels dos migcampistes que ara li cauen en gràcia a Sergio González. Castigats a la banqueta Cañas i Víctor Sánchez, el relleu el van agafar Javi López —que corre sense parar però que no fa una passada per res del món— i Abraham, jugador que amb prou feines té incidència en el joc però que de tant en tant té tocs genials. Com aquesta passada d'entre líneas que li va fer a Sergio García. I el 9, sempre perillós, es va girar sense tocar la pilota, la va orientar després per a l'esquerra i va deixar anar un xut que va silenciar la graderia fins que la pilota va acaronar al pal i després a la xarxa. Un golaç d'upa.

Abans de la celebració, ja va ser el mateix Sergio l'únic que va destil·lar un futbol diferent, còmode a l'hora de baixar a rebre. Absorbia l'esfèrica, es girava i regalava caramels a les carreres d'un Lucas que sempre té trenca la defensa com a salutació però que no va poder amb Albacar. Encara que sí es va inventar un xut des de 30 metres amb l'esquerra que Tyton va encertar a refusar. Poc més va oferir l'Espanyol, que es va portar diverses pitadees d'una afició superada per l'avorriment.

Sergio González se'n va fer el desentès, timorat perquè va preferir defensar a buscar el segon gol. Va asseure un migcampista per posar un defensa de més. Moviment de pissarra que va penalitzar Escribá, molt més alegre —va canviar un mig per un davanter— i que va arrodonir Cristian Herrera en rematar de cap un rebuig de Casilla vingut de Jonathas. El càstig va poder ser fins i tot més important perquè el davanter brasiler es va plantar davant del porter i va intentar de fer una autopassada que va quedar en res, ridícula. L'avantatge de Sergio García el va desaprofitar Sergio González.