La catarsi de Caicedo porta l’Espanyol a quarts

Salva Sevilla ha picat la pilota per sota i ha fet una centrada enverinada, de fora a dins, insofrible per un Yoel que ha sortit a l'aventura i s'ha emportat una bufetada de realitat. Allí, imperial en el salt, Caicedo hi ha posat el cap i el gol que tant ha ovacionat l'Espanyol, equip gallet i incombustible des de bon començament. Ha estat la primera pilota que ha tocat el davanter –suplent i recurs d'última hora la nit que ha signat un doblet– i l'última que ha vist el València en aquesta competició, eliminat per més que ha aguantat el tipus com ha pogut per la seva inferioritat de condicions (Mustafi ha estat expulsat), abatut per fi després de no mantenir el 2 a 1 del partit de l'anada. Catarsi purificadora, en qualsevol cas, per a l'espanyolisme.

Nuno ha plantejat un duel d'artificier, convençut que si superpoblava el mig –ha jugat amb un 3-5-2– li donaria la pilota i el protagonisme, potser també arribades des de la segona línia, armes en definitiva suficients per esbravar l'energia i la il·lusió d'un Espanyol que s'aferrava a la Copa com l'única alegria possible en la temporada, a més de la salvació de Lliga. La proposta del València, malgrat això, amb prou feines ha durat un tancar i obrir d'ulls; el temps que Mustafi ha trigat a espifiar-la perquè més que internacional alemany ha semblat un aleví de segona. Resulta que primer se li ha escapat el cuir en un control d'allò més senzill i després, entremaliat com és un Sergio García que ja li hi havia pispat l'esfèrica, l'ha fet caure amb agafada inclosa. “Vermella, eh!, vermella!”, s'ha esgargamellat el 9, tan reivindicatiu com agressiu, conscient que l'havia tombat l'últim defensa. I, reglament en mà, el col·legiat ha atès les seves pregàries. Alegria al Power8 Stadium, que s'ha alimentat de l'ànsia rival, també de la inquietud de Nuno, que ha passat al 4-4-1 i al cap de mitja hora ja ha rellevat Alcácer per donar cabuda a Negredo. Senyal que el València canviava la pilota per la pilotada.

El ball de pissarra rival no li ha fet ni fred ni calor a l'Espanyol, en combustió des del principi i amb les idees d'allò més diàfanes. No li ha interessat marejar la pilota al mig, sinó que ha respòs als desplaçaments laterals de Sergio García i s'ha catapultat per les bandes amb carrilers de llums llargues, sempre predisposats a forçar el dos contra un als laterals adversaris. Una tàctica que li ha sortit d'allò més bé perquè Javi López i sobretot Duarte –jugador del filial que havia demanat torn a l'elit– han fet centrades amb totes les forces, sempre amb Stuani com a objectiu. La cosa no s'ha quedat aquí perquè les carreres de l'hàbil Lucas Vázquez també han donat rèdits. Així doncs, s'ha inventat una rabona i, després del rebuig, el mateix Duarte ha xutat, al cos de Yoel. Jugada calcada a la que s'ha produït després, quan la passada cap a enrere de Vázquez l'ha completat Duarte amb un altre xut que Vezo ha pogut desviar tirant-se en planxa.

Sense complexos, l'Espanyol ha prosseguit en el seu atac i gol, fent gran el camp i remarcant-se des dels costats. A Víctor Álvarez li ha faltat un pèl per definir un centre del ja omnipresent Duarte i a Javi López li ha sobrat Yoel en la seva rematada de cap a la sortida d'un córner. El petit es menjava el gros, atrinxerat el València a la seva àrea, amb prou feines oxigenat per la conjugació de Gomes i Enzo Pérez a l'eix, secundats per la brega de De Paul i les carreres de Gayà. Res a celebrar i molt per defensar.

Per aquest motiu ha perdut temps el València, amb la llengua fora de tant de córrer, lamentant-se de ben segur de la ingenuïtat de Mustafi. I l'equip de Nuno ha sabut patir fins que Sergio González ha posat tres defenses i ha alineat Caicedo. A la rematada de cap l'ha seguit un altre obús amb l'esquerra que també ha acabat en gol, èxtasi del Power8; triomf de grapa, fe i ànima, també de futbol, que cita l'Espanyol amb el Granada o el Sevilla a quarts.