El vici de no aprendre de les lliçons del passat

“No hem après gaire de les lliçons del passat”, afirmava ahir Lluís Pellicer sobre la bombolla immobiliària a Espanya, una història de la qual fa una dissecció a El vicio del ladrillo. La cultura de un modelo productivo (Catarata). El periodista de la secció d'Economia d'EL PAÍS arribava ahir a aquesta conclusió després de recordar el recent cas d'una veïna de Nou Barris amenaçada amb el desnonament: es veia abocada a quedar-se sense pis, a carregar igualment un deute de 50.000 euros i al fet que l'acusin d'haver volgut viure per sobre de les seves possibilitats.

Són les últimes conseqüències del que va començar a forjar-se a partir del 1997, que va viure els seus màxims a partir del 2003 i es va desplomar a partir del 2007 amb l'enfonsament d'Astroc a la Borsa. Perquè va passar el que va passar gràcies a la capacitat d'"enlluernar" dels empresaris, però també perquè "la llei estava a favor seu" i perquè existien "unes polítiques d'habitatge esbiaixades cap a la propietat", per no parlar de les facilitats que oferia el sistema financer. Tots ells van ser elements que van acabar desvirtuant l'habitatge de lloguer i impulsant el de compra, costés el que costés, provocant els actuals drames familiars.

El llibre és, no obstant això, una crònica des de l'inici de la bombolla el 1997 fins a l'actual “refundació” del sector immobiliari. Pellicer l'exemplifica a través d'empreses, i sobretot d'empresaris, que van contribuir a crear “una economia més especulativa que industrial” que ha deixat com a herència més de 560.000 habitatges per vendre a Espanya.

Va ser així com petits promotors van emular David contra Goliat i van aconseguir el control de les grans immobiliàries del país. Luis Portillo, Fernando Martín i Enrique Bañuelos van ser alguns dels grans referents del sector d'aquells anys. Un altre exemple que no s'han après poques coses és que algú com Bañuelos torni a Espanya amb el projecte promotor del macrocasino de BCN World sota el braç.

"No aprenem. Va fer el que va fer i ja ens ho coneixem", va explicar José García-Montalvo, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra que va assenyalar durant la presentació del llibre que la bombolla també ha deixat com a herència els casos de corrupció. "Quan hi ha diners per pagar tots els corruptes la corrupció no surt, però quan no hi ha diners per pagar, tot surt", va afirmar.